El Museu Virtual de la Ciència del CSIC ofereix recursos per al professorat i la oportunitat de passejar-te, virtualment, per les seves sales i col·leccions. Una d’elles, la que porta per títol La Tierra en el Universo, és potser de les més boniques d’aquest interessantíssim museu virtual. Molt recomanable!
‘Educa IGN, recursos educativos‘ és una pàgina web que ofereix mapes, vídeos, jocs i altres materials didàctics molt interessants. Els recursos estan classificats per nivells, des de primària fins a estudis universitaris; i en pots trobar en anglès i en castellà.
Va ser tan interessant que no us l’heu de deixar perdre. Organitzada per la Societat Catalana de Geografia, la taula rodona responia al títol “La geografia a l’educació secundària. Currículums inspiradors de diferents països del món i el cas de Catalunya”
Va comptar amb les intervencions de Péter Bagoly-Simó, de la Universitat Humboldt de Berlín; Valerià Paül, de la Universitat de Santiago de Compostel·la i vocal de la Societat Catalana de Geografia (SCG), i Sonia Ruiz Conesa, geògrafa i directora de l’Institut Cubelles. Moderarà la taula Jordi Royo, professor de l’Institut Pau Claris de Barcelona i vocal de la SCG.
Quina geografia està aprenent l’alumnat als centres educatius? El seu ensenyament és marcat per una forta inèrcia descriptiva i memorística. El currículum actual advoca, tanmateix, per l’adquisició de les eines necessàries per a entendre el món, potenciar el sentit crític i intervenir activament en una societat en canvi. El tractament de la informació, la complexitat dels fenòmens socials en l’espai, la justícia social o l’equilibri mediambiental en són aspectes destacats. Quina és la realitat a Catalunya i quins problemes ens trobem a les aules?
En aquesta taula rodona, els ponents van aportar la seva visió sobre els currículums i la realitat de la geografia a les aules, des de països remots (com Austràlia i el Canadà) fins a zones més properes (com Galícia) per discutir, finalment, el cas català.
trobareu el vídeo en aquest enllaç.
Els creadors de l’aplicació APPangea expliquen, en aquest article, com la seva APP compleix amb els criteris bàsics per a resultar ua bona eina pedagògica. Ho fan regint-se pels criteris d’anàlisi de les aplicacions educatives que estableixen la gent del blog Nosolosig i que comentàvem fa uns dies.
APPangea ha estat dissenyada específicament per a uns nivells educatius concrets, d’aquesta manera trobem continguts per primària, per secundària i per batxillerat.
La Reial Societat Geogràfica, el Col·legi de Geògrafs i la Societat Catalana de Geografia han redactat, de comú acord, un Manifest sobre l’ensenyament de la Geografia en els nivells educatius no universitaris, en el marc de l’actual procés de canvi en la legislació educativa.
Aqeust manifest pretén ser definir una postura consensuada de cara a les reunions que s’han activat, i que haurem de seguir desenvolupant en els propers mesos, amb les autoritats educatives. La participació activa i l’estreta col·laboració entre les entitats geogràfiques signants està resultant fonamental per enfortir el protagonisme de la disciplina en aquest procés.
Podeu llegir el manifest aquí.
La gent de MasterGIS, una plataforma d’educació en línia per a professionals de les ciències de la terra i medi ambient de Llatinoamèrica i Espanya, ofereix una sèrie de llibres gratuïts, d’aquells que no poden faltar a la nostra biblioteca virtual.
Trobareu els enllaços per a descarregar-vos-els al seu blog:
www.mastergis.com/5-libro-gratuitos-de-ciencias-de-la-tierra
Cada vegada són més els nodes IDE (Infraestructures de Dades Espacials) que incorporen entre els seus continguts un apartat dedicat a l’ensenyament. Generalment són recursos educatius gratuïts i de qualitat, els anomenats REA (recursos educatius de lliure accés), materials d’ensenyament, aprenentatge o investigació publicats sota una llicència oberta que permeten la seva reutilització, adaptació i distribució amb fins educatius.
El blog IDEE en recopila uns quants en una entrada que podeu consultar aquí.
Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, i Jorge Olcina Cantos, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d’Alacant i president de l’Associació Espanyola de Geografia, publiquen a El Confidencial un article titulat “Por qué debe interesarte la geografía si te preocupa la crisis climática“.
Es tracta d’una interessant reflexió sobre com el coneixement geogràfic podria reduir la nostra exposició al risc davant la crisi climàtica i permetria un millor aprofitament dels recursos naturals.
El podeu llegir aquí.
A Geòleg.cat es defineixen com a “apassionats de la Geologia i les Ciències Naturals” i al seu perfil de Twiiter no és estrany trobar-hi curiositats interessants.
Els fils sobre “el misteri de les roques que es mouen al desert de Death Valley que no es va resoldre fins el 2014” o sobre “com és que la costa Catalana té un perfil tant recte?“en son només un exemple.
Els podcasts estan agafant protagonisme i la ciència i les temàtiques relacionades amb el medi ambient no en son una excepció. El web www.podcastidae.com ofereix un recull de programes que parlen des d’ecologia i restauració d’ecosistemes, fins a qüestions sobre el canvi climàtic.
Tretze científics especialitzats en diferents branques de la ciència publiquen periòdicament les seves emissions radiofòniques que acostumen a durar entre 30 minuts i una hora.
El blog Nosolosig, que comparteix informació sobre Teconologies de la Informació Geogràfica, va publicar, el passat 8 de gener, un article interessant sobre quins criteris cal tenir presents a l’hora d’avaluar si una APP de geografia ens pot ser últil per fer servir a l’aula.
En aquests article, el seu autor, Jose E. Córcoles Tendero, descriu 7 punts a tenir en compte quan ens plantegem l’ús didàctic d’una APP: la coherència, la rellevància, l’estructura, el progrés, l’autonomia, la profunditat i la gammificació.
Els criteris de coherència i rellevància estan més enfocats en els continguts treballats i la seva relació amb el currículum de cada ensenyament. Els criteris d’estructura i progrés relacionen el nivell educatiu dels alumnes amb la manera en què adquireixen el coneixement. El criteri de profunditat està associat amb la didàctica de la geografia. Finalment, els criteris d’autonomia i gamificació estan enfocats a la motivació i la manera d’enganxar als alumnes perquè ells mateixos aprenguin de manera autònoma.
El web d’IRIS (Incorporated Research Institutions for Seismology) ofereix una selecció de programes per monitoritzar i explorar terratrèmols, material educatiu per a parlar del tema a classe (animacions, softwares educatius, etc) i altres productes divulgatius i pedagògics.
Els objectius d’IRIS son, entre altres, facilitar la investigació de fonts sísmiques i propietats de la Terra mitjançant mètodes sísmics i altres mètodes geofísics; promoure l’intercanvi de dades i coneixements sísmics i d’altres geofísics mitjançant l’ús d’estàndards per a operacions de xarxa i formats de dades, i mitjançant la consecució de polítiques d’accés a dades gratuït i sense restriccions; fomentar la cooperació entre membres d’IRIS, afiliats i altres organitzacions per tal d’avançar en la investigació i l’educació sismològiques, ampliar la diversitat de la plantilla de geociències, i millorar l’alfabetització en ciències de la Terra en el públic en general.
https://www.iris.edu/hq/programs/epo
“Fui la primera que rodeó el mundo volando a vela. Magallanes, te dirigí al nuevo estrecho. Y al rodear el mundo gané el nombre VICTORIA. Son mis velas alas; mi premio, la gloria; mi lucha, el mar.” (Abraham Ortelius, en el mapa Maris Pacifici, año 1589).
Aquesta web recull la història i els mapes (aplicats sobre tecnologia Google Maps i Google Earth, inclús en vídeo HD) de la primera volta al món.
Hi trobareu tembé enllaços a fonts documentals i un recull de les entrevistes i programes on s’ha parlat d’aquesta gesta.
En aquest blog sobre cartografia digital i software per treballar amb ella trobareu un ampli llistat de mapes en xarxa, així com servidors WMS, tracks, waypoints i rutes. El blog, a més, accepta comentaris, i segon sembla, si els hi demanes algun mapa en concret acostumen a respondre.
https://www.cartografiadigital.es/p/mapas-en-la-red.html?m=1
El Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central el formen 29 municipis del Bages, 5 municipis del Moianès (Moià, Calders, l’Estany, Monistrol de Calders i Santa Maria d’Oló), més el municipi de Collbató, al Baix Llobregat. A grans números la superfície del Geoparc és d’uns 1.250 km2 i és habitada per uns 190.000 habitants. Els paisatges del Geoparc són un mosaic de contrastos i un autèntic paradís per als amants de la natura.
Uns dels pilars principals sobre els quals treballen els Geoparcs és el foment de la recerca i l’educació en les Ciències de la Terra, i la gestió i conservació del patrimoni geològic i miner. La Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (BCUM) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) acull el Centre de Documentació i Recerca del Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central. En aquest espai s’hi poden trobar recursos documentals sobre la geologia, mineria i medi ambient, tant pel que fa a obres de referència com estudis realitzats al territori. Aquest fons es va actualitzant amb la incorporació de noves referències dels estudis acadèmics i documents de divulgació que es van realitzant. També incorpora referències d’altres Geoparcs Mundials de la UNESCO.
El centre de documentació i recerca compta, a més, amb una sala de cartografia amb material tècnic de consulta, espai de treball i ordinadors. També custodia de la AR Sandbox del Geoparc.
El blog de l’assignatura de geografia de l’instut Albarregas de Mérida té una entrada publicada amb un interessant recull de vídeos sobre geografia, sobretot, però també d’història.
Es tracta d’un ampli llistat de vídeos sobre clima i meteorologia, sobre relleu, sobre economia, i altres curiositats.
https://clasedegeografiaehistoria.wordpress.com/videos-sobre-climas-y-meteorologia/
Una gran quantitat de sondes han passat diverses dècades explorant gairebé tots els racons del nostre sistema solar. El resultat, aquest web: imatges impressionants, sorprenents descobriments científics i mapes complets de móns a molts milions i fins i tot a milers de milions de quilòmetres de nosaltres.
https://esripm.maps.arcgis.com/apps/MapJournal/index.html?appid=f737586c543e48428b96df64057ebed0
El relleu és un element important del mapa. Ens ajuda a comprendre el territori i ens possibilita navegar el mapa de manera eficient. Més enllà del propi mapa, el pendent i l’orientació de les muntanyes determina aspectes físics com la vegetació, humitat, grau d’insolació, etc. I també d’altres aspectes humans com la urbanització, el traçat de les vies de comunicació, etc.
“Relleu i ombra” és una eina que permet analitzar aspectes relatius al relleu del territori en temps real, interactuant des del navegador web. Gràficament aquest prototip permet determinar les àrees planes i les escarpades (o amb un determinat pendent), determinar les vessants solanes o obagues (o amb una determinada orientació), i acolorir les ombres de muntanya.
El servidor SatCat, una iniciativa pionera a l’estat espanyol, dóna accés a un banc històric d’imatges del territori català preses pels satèl·lits Landsat entre l’any 1972 i l’actualitat.
Els últims anys, GRUMETS (el (Grup de Recerca Mètodes i Aplicacions en Teledetecció i Sistemes d’Informació Geogràfica) ha estat ordenant i carregant al servidor totes les imatges de Catalunya provinents del satèl·lit més important del món per la observació de la Terra a escala detallada, el Landsat. El seu objectiu ha estat oferir al món, i de forma gratuïta, tota aquesta informació. Amb aquesta iniciativa, SatCat ha atrapat el vertiginós ritme d’incorporació de dades que proporciona aquest satèl·lit de cobertura mundial i ha contribuït al que s’anomena “la revolució petapíxel” que ofereix la teledetecció, on els científics treballen amb milers de bilions de píxels, la quantitat de dades més gran que la humanitat ha tingut mai sobre cap tema.
El servidor SatCat proporciona imatges històriques i recents, coherents entre elles i fàcilment comparables. Això permet visualitzar els canvis sobre una mateixa zona com si fossin una pel·lícula. Així mateix, està preparat perquè els seus usuaris es puguin descarregar imatges per al seu ús professional en teledetecció. Totes les imatges es poden veure tant en color natural, com en fals color (on s’aprecien més detalls que en una foto convencional) i s’hi pot “viatjar” amb les eines convencionals de zoom, desplaçament, etc. A més, cada escena porta les seves metadades (informació tècnica completa de data, hora, característiques del sensor, etc) estandarditzades.
http://www.opengis.uab.cat/wms/satcat/
Ventusky és una aplicació desenvolupada per InMeteo, una empresa meteorològica txeca amb seu a Pilsen que centren la seva tasca en la predicció del temps i la visualització de dades meteorològiques. El seu portal, creat el 2006, és un dels que rep més visites de la República Txeca.
Aquesta aplicació mostra dades meteorològiques de tot el món i permet controlar el desenvolupament meteorològic de qualsevol lloc de la terra.
La meteorologia és un sistema interdependent. Per exemple, un huracà a l’Atlàntic té la capacitat d’influir en la distribució de les formacions de pressió a Europa. L’aplicació Ventusky permet il·lustrar la interdependència de tot el sistema, mostrant el desenvolupament de la pressió, el vent, la nuvolositat, les precipitacions i la temperatura al mapa.
Geòlegs.cat és un grup de geòlegs apassionats per l’ensenyament i la divulgació de la Geologia i les Ciències de la Terra. Treballen sobretot a la Universitat de Barcelona, al departament de Didàctica de les Ciències Experimentals, formant als futurs professors en l’art de l’ensenyament de les Ciències en general i les Ciències de la Terra en particular. Al seu web, a l’apartat de ‘Recursos didàctics’ hi podem trobar un recull d’enllaços a pàgines web i recursos gratuïts dirigits tant a científics de professió, com a mestres i professors o aficionats i curiosos per les Ciències de la Terra i de l’Espai.
https://www.geoleg.cat/index.php/que-oferim/recursos-didactics
El web Gis&Beers publica un recull de visors cartogràfics planetaris. Parla, entre d’altres, de ‘Solar System Scope’, un interessant visor cartogràfic en 3D del Sistema Solar; d’un Model Topogràfic de precisió realitzat per la NASA; dels “Story Maps d’ESRI”, per a visualitzar i analitzar la superfície terrestre de tots els planetes del sistema solar; i d’una versió de Google Earth per visualitzar la geografia dels planetes, constel·lacions, asteroides i altres elements dins del nostre Sistema Solar.
http://www.gisandbeers.com/visores-cartograficos-planetarios
Aquesta aplicació permet explorar el sistema solar, el cel nocturn i l’espai exterior en temps real, amb posicions precises d’objectes, planetes, constel·lacions, etc.
És gratuïta i es pot consultar en línia, a través d’un navegador web, o bé a partir d’una APP que et pots descarregar a l’ordinador o bé al mòbil.
https://www.solarsystemscope.com/
Actualment viuen més persones a les zones urbanes que a les zones rurals. Aquesta dinàmica va començar l’any 2007 i sembla que és una situació que va arribar per quedar-se. https://www.geografiainfinita.com/2018/04/mapa-de-la-poblacion-urbana-en-el-mundo/
El prope
r 15 de juliol, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ofereix una conferència en línia que se centrarà en presentar aquells recursos, serveis, eines i plataformes en l’àmbit digital que l’ICGC posa a disposició de la ciutadania. https://www.icgc.cat/L-ICGC/Agenda/Conferencia-en-linia-Recursos-d-informacio-cartografica-digital-per-a-excursionistes
El projecte Woman Stats Maps està dedicat a posar sobre el mapa alguns dels aspectes que major incidència tenen sobre la vida de la dona al món. Alguns dels mapes en qüestió són: la seguretat física per a les dones; preferències pel sexe; el trànsit de dones; els matrimonis amb nenes; i la participació de la dona a la vida política. https://www.geografiainfinita.com/2015/03/la-situacion-de-la-mujer-en-el-mundo-a-traves-de-los-mapas/?utm_source=blogsterapp&utm_medium=twitter
Conjunt de gràfics, mapes i taules de dades que mostren l’evolució de la Covid-19 a Espanya. La comunitat autònoma amb més positius (PCR+) és Madrid amb més de 60.000 casos, i la que menys Ceuta amb 101. https://covid19.isciii.es/
62a edició del Prem
i Iluro de recerca en història, humanitats i ciències socials (per a treballs de recerca sobre Mataró o la comarca del Maresme, o de caràcter més general però en els quals Mataró o la comarca del Maresme tinguin una presència destacable). Enguany la seva dotació agumenta a 6.000 euros. https://premiluro.cat/
A Europa hi ha cada dia una mitjana de 30.000 vols, que a l’any es tradueix en mil milions de passatgers. Entre els aeroports més freqüentats d’Europa hi trobem: Londres, l’eix sud d’Alemanya, París, Amsterdam… Els següents mapes mostren la densitat i els nodes principals del trànsit aeri europeu. https://www.geografiainfinita.com/2018/02/los-mapas-de-los-aeropuertos-con-mas-trafico-aereo-de-europa/?utm_source=blogsterapp&utm_medium=twitter
Mapa interactiu que mostra els casos de coronavirus a Catalunya. Més enllà de la localització on es troba la persona que pateix el virus, també s’informa del sexe, de l’edat del pacient, el tipus de contagi i la data de comunicació oficial. https://www.naciodigital.cat/noticia/197756/mapa/interactiu/tots/casos/coronavirus/catalunya
Les trucades de mòbil, tot i que han disminuït amb l’ascens dels smartphones, continuen donant pistes de quins són els països on circula més informació. Aquesta informació representada de forma catogràfica dibuixa un mapa on s’evidencia clarament una dicotomia entre el desenvolupament dels països. https://www.geografiainfinita.com/2015/01/asi-fluyen-las-palabras-el-mapa-de-las-llamadas-internacionales/?utm_source=blogsterapp&utm_medium=twitter
L’Institut d’Estudis Catalans, amb la participació de la Unió Acadèmica Internacional, juntament amb l’Institut Europeu de la Mediterrània i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, i altres institucions acadèmiques i científiques, organitza el tercer seminari internacional Les ciutats mediterrànies: mobilitat i desplaçament de persones. El seminari tindrà lloc del 19 al 21 de febrer a la seu de l’Institut. https://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S93421.htm
L’any 2017 els creuers de luxe d’una sola companyia van emetre 10 vegades més d’òxids de sofre que els 260 milions de cotxes que hi havia a Europa. Els ports de Barcelona, Palma i Venècia són els més afectats per la contaminació dels creuers. https://www.ccma.cat/324/una-sola-empresa-de-creuers-emet-mes-oxids-de-sofre-que-tots-els-cotxes-deuropa/noticia/2928810/#.XhHQrGqS_As.twitter
La mitjana de consum d’aigua per cada habitant d’Espanya és de 132 litres. De fet, per posar una rentadora s’utilitzen entre 60 i 100 l; per un rentaplats entre 18 i 50 l (inclús 100 l si es fa a mà). Entre les Comunitats Autònomes, Castella i Lleó i València són les que més aigua gasten. Tanmateix, en l’última dècada, el consum d’aigua per habitant ha disminuït de manera notòria. https://www.geografiainfinita.com/2017/11/este-es-el-mapa-interactivo-del-consumo-de-agua-en-espana/?utm_source=blogsterapp&utm_medium=twitter
Documental on s’exposen casos d’experiències d’èxit en pobles a través del relat de més de 25 persones. Un anàlisi sobre el moment de despoblament rural que viu Catalunya en l’actualitat. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/fins-i-tot-els-arbres-escoltaven/video/5978346/
Avui dia el matrimoni igualitari està aprovat en una vintena de països. El primer país que ho va fer possible va ser els Països Baixos, l’any 2001. Tot i això, encara és existeixen països on l’homosexualitat té pena de mort, com són Mauritània, Iran, Sudan, entre d’altres. Quant als continents, Europa és el més tolerant en aquest àmbit. En el següent mapa es pot observar la dicotomia que existeix entre països. https://www.geografiainfinita.com/2015/07/lovewins-el-mapa-de-la-homosexualidad-en-el-mundo/?utm_source=blogsterapp&utm_medium=twitter
La Fundació pedagògica El Brot convoca la vuitena edició del premi “Maria Antònia Figuerola” de treballs de recerca històrico-geogràfica amb aplicació didàctica a les escoles i instituts. Aquest premi està inspirat en les inquietuds pedagògiques de Maria Antònia Figuerola. https://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S93261.htm
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha creat un visor comparatiu entre les imatges de les zones afectades per les fortes pluges dels dies 22 i 23 d’octubre i les obtingudes al maig-juny del 2018. https://visors.icgc.cat/riuades/#11/41.2657/1.0993
El 40% de la població mundial es concentra entre la Xina i l’Índia. En aquest mateix sentit, la regió del món més poblada és el sud-est asiàtic, on també s’hi troba Blangladesh o Indonèsia, que es troben entre els deu més poblats del planeta. https://www.geografiainfinita.com/2018/03/cuales-son-los-paises-mas-poblados-del-mundo/?utm_source=blogsterapp&utm_medium=twitter
L’any 2014 San Pedro Sula, a Hondures, era la ciutat amb la ràtio més elevada d’homicidis per habitant, exactament amb una taxa de 171 persones/any. De les 50 ciutats més perilloses del món la gran majoria se situen a Amèrica del Sud i a Amèrica Central. https://www.geografiainfinita.com/2015/01/en-tierra-hostil-las-ciudades-con-mas-muertes-violentas-del-mundo/?utm_source=blogsterapp&utm_medium=twitter
Coneixes el nou aplicatiu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya? S’anomena ‘Relleu i ombres’ i permet visualitzar d’un munt de maneres diferents el relleu de Catalunya.
http://betaserver.icgc.cat/relleuiombra2m/#15/41.8354/1.7427
Un mapa interactiu que mostra, a través de dades de telefonia mòbil, d’on procedeixen els turistes de l’estat espanyol en 55 destinacions que es troben dins del mateix estat. https://elpais.com/tecnologia/2019/07/31/actualidad/1564569679_106651.html
Mapa que mostra quins són els països menys i més feliços del món per continents. Els indicadors que s’han tingut en compte no són només econòmics, sinó que tenen en compte moltes altres variables. En el cas d’Europa, Finlàndia encapçala la llista, mentre que Ucraïna es troba a la cua.
Mapa que mostra quina és la destinació de vacances més buscada per als habitants de cada país. Les dades s’han extret de les cerques que efectua la població a Google. Itàlia és la destinació més googlejada, seguida d’Espanya i Austràlia.
https://www.travelsupermarket.com/en-gb/travel-insurance/where-the-world-wants-to-go-on-holiday/
Mapa interactiu que mostra l’evolució de la ciutat de Barcelona des de l’any 150 a.C. fins a l’any 2010. En total 26 mapes que reflecteixen els moments més singulars de la seva història urbana.
http://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/cartahistorica/
Aquest inici de setmana es podrà observar un fenomen especial de la fase plena de la lluna, la superlluna, la qual es veurà un 14% més gran i un 30% més brillant.
https://catalunyadiari.com/catalunya-meteo/superlluna-febrer-2019
Quin és el preu de la informació que publiquem a Facebook? La xarxa social ha passat a ser un negoci de les informacions que posen i treuen els governs d’arreu del món.
https://www.ara.cat/internacional/efecte-Facebook-anys-jugant-geopolitica_0_2174182604.html
Espanya va tancar el 2018 amb 32 casos oberts i una sentència pel que fa a infraccions ambientals. Aquestes infraccions abracen la contaminació de les aigües i de l’aire, residus miners, la caça o el dany a ecosistemes.
https://www.eldiario.es/sociedad/Espana-infracciones-ambientales-Union-Europea_0_860214702.html
Mapes de diferents ciutats del món que evidencien la 
dicotomia que existeix als espais urbans entre els turistes i els habitants del lloc a través de la fotografia.
El Product
e Interior Brut per càpita és l’indicador més idoni per saber quins són els països més pobres i els més rics. Quant als pobres, encapçala la llista Sudan del Sud, amb només 221$ per persona/any. Entre els deu més pobres també s’hi troben Burundi, Madagascar o la República Democràtica del Congo, entre d’altres.
https://www.geografiainfinita.com/2018/12/los-paises-mas-pobres-del-mundo/
Conjunt de mapes temàtics sobre la Unió Europa: des dels països que la conformen, passant per les regions o fins i tot el % de protecció del medi ambient.
https://www.geografiainfinita.com/2013/12/12-mapas-para-entender-mejor-la-union-europea/
En aquesta entrevista Boada defensa la incorporació dels productes locals en la nostra dieta, així com també tracta la importància de l’agricultura i el comerç de proximitat per reduir les emissions de CO2.
Cap estudi científic avala que aquests aliments siguin més sans i respectuosos amb el medi ambient. Es tracta, doncs, d’un etiquetatge que ens ha de fer reflexionar d’allò més.
En el marc de la Conferència de Polònia, recuperem una entrevista de Lídia Heredia a Manola Brunet, presidenta de la Comissió de Climatologia de l’Organització Meteorològica Mundial.
Vídeo que mostra el creixement de la població mundial, en milions d’habitants, des de dos segles a.C. fins als nostres dies.
La Xina, amb 1.389 milions d’habitants, encapçala la llista dels 10 països més poblats del món, que tanca Japó, amb 126,56 milions d’habitants. Una dada més que significativa és que la Xina i Índia, els dos països amb més habitants, aglutinen el 40% de la població mundial.
Barcelona es troba dins de les 10 destinacions mundials per al turisme. Mentre creix el turisme, la ciutat es va transformant en detriment dels ciutadans. Aquest documental qüestiona si s’ha de limitar la pressió turística a la que es troba sotmesa la ciutat.
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/la-ciutat-dels-turistes/video/5663250/
La ponència es realitzarà el proper 21 de novembre de 18:30 a 20:30 a la seu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Interactiu qu
e permet visualitzar la població mundial en 3D. A més, ofereix la possibilitat comparar la població que hi havia al 1975 i 1990 amb la del 2015 i observar el creixement de la població entre 1990 i 2015.
Mapa interactiu on es representen les colònies industrials de Catalunya. Situades principalment a les comarques del Ripollès, Berguedà, Bages, Osona i Baix Llobregat van representar d’una forma sòlida el procés d’industrialització que va viure Catalunya entre el segle XIX i XX.
L’última actualització d’Instamaps es basa en nous criteris estètics i, al mateix temps, que sigui molt més operativa des dels smartphones, cosa que la fa encara més funcional. Més enllà del disseny i de l’ús, també han fet millores en les operacions geomètriques.
L’any 2016, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 3 de cada 10 habitants del planeta tenien sobrepès. Aquesta xifra situa les persones amb sobrepès per damunt de les persones que passen gana. Una altra dada a tenir en compte és que si al 1975 l’obesitat infantil era de menys d’un 1%, al 2016 aquesta se situa al 7%.
https://www.ara.cat/suplements/diumenge/Obesitat-sobrepes-altra-malnutricio_0_2102189984.html
Després del pas de l’huracà ‘Leslie’, és una bona oportunitat per aprofundir en aquests tipus de fenòmens meteorològics, des de la formació fins a com es categoritzen.
https://spaceplace.nasa.gov/hurricanes/sp/
Entrevista a Martí Boada, doctor en Ciències Ambientals i consultor de la UNESCO, on aborda temes com la sostenibilitat, la Cimera de París i reflexiona sobre les conductes individuals.
https://www.ara.cat/societat/MARTIBOADA-Sostenible-posis-gallina-cassola_0_1921607866.html
Gràfic que mostra les taxes de mortalitat infantil al món per països i continents, des de 1960 fins al 2016. La mortalitat infantil és un dels indicadors més importants per veure el nivell de desenvolupament dels països.
Mapa que mostra el percentatge de població urbana per països al món. Actualment viuen més persones en zones urbanes que en zones rurals. La projecció de l’ONU és que al 2050 un 80% dels països tindrà almenys el 50% de població urbana.
https://www.geografiainfinita.com/2018/04/mapa-de-la-poblacion-urbana-en-el-mundo/
Mapa inte
ractiu de la UNESCO de les llengües del món en perill. En total són unes 3.000 llengües que es troben en aquesta situació, les quals estan classificades en: vulnerable, en perill, seriosament en perill, en situació crítica i extingida des de 1950.
A partir de l’indicador ‘Volum d’aigua registrada i distribuïda a les llars”, expressat en litres/habitants/dia, s’ha confeccionat el mapa que mostra els litres que es gasten per persona a Espanya. La mitjana se situa en 132 litres per persona i dia.
Imat
ges realitzades pel fotògraf Johnny Miller que mostren escenes de desigualtat urbana i social a vista d’ocell, en especial a Sud-àfrica.
https://www.unequalscenes.com/
Eina que permet visualitzar i analitzar la població de Catalunya. L’interactiu dóna la possibilitat d’escollir les variables que es volen representar de la població: edat, gènere, nacionalitat…
Dossier que tracta el per què dels incendis forestals a Catalunya repassant diversos punts clau de la proliferació d’aquests. Inclou un mapa interactiu dels diversos incendis, registrats pels bombers, que hi ha hagut a Catalunya.
De la mà d
el doctor Martí Boada, el programa ‘Boscos’ de TV3 fa un repàs a les diferents tipologies de bosc que es troben a Catalunya.
https://www.youtube.com/channel/UCluY1UK0tCev1015_MQtuYw/featured
Conjunt de mapes que representen diferents variables de l’impacte de l’espècie humana al planeta. Entre les quals destaquen la petjada humana, la densitat de població o els vols comercials.
We
b que conté jocs per aprendre geografia física i política a nivell mundial.
https://mapasinteractivos.didactalia.net/comunidad/mapasflashinteractivos
Atles mundial de
la desertificació amb l’objectiu de repensar la desgradació de la terra i la gestió sostenile d’aquesta.
Mapa que mostra les hores d’activitat de pesca a les costes de la Península Ibèrica. En ell s’observa la intensitat pesquera, fet que mostra l’alta activitat en algunes àrees.
El projecte WomanStats està dedicat a la investigació que avalua la relació entre la situació i la seguretat de les dones, i la dinàmica entre seguretat, estabilitat i el comportament de l’estat. Ofereix un gran ventall de mapes i bases de dades.
El proper dimecres 20 de juny, a la seu de Metges Sense Fronteres, el col·legi de Geògrafs organitza una xerrada que tractarà sobre com s’utilitzen les tecnologies geoespacials en l’ajuda humanitària.
Web q
ue mostra la classificació dels passaports mundials segons la disponibilitat de viatjar sense visat. Diferencia tres categories dins de les destinacions dels passaports: sense visat; visat a l’arribada; i els que requereixen visat. Ofereix la possibilitat de filtrar segons continents, regions, unions…
Aquesta eina de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya permet combinar mapes amb continguts per realitzar presentacions.
http://betaportal.icgc.cat/wordpress/storymaps/
També ofereix la possibilitat de realitzar jocs, com per exemple aquest, en què pots saber el teu coneixement sobre el territori català.
http://betaserver2.icgc.cat/storymap/html/visor.html?id=fac9a4c0-5ec4-11e8-87a2-9d6c007db534
L’Institu
t d’Estadística de Catalunya, juntament amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament, han desenvolupat un aplicatiu d’estadística per a alumnes d’educació primària i secundària. A través d’un conjunt d’activitats en les quals s’aplica l’estadística en casos reals tenen com a objectiu que els alumnes aprenguin conceptes estadístics i interpretin les dades d’una manera clara i entenedora.
http://aprenestadistica.idescat.cat/secundaria/index.html
L’ICGC ha posat en marxa una nova aplicació web, el Comparador Històric del Territori, que permet explorar l’evolució de qualsevol punt de Catalunya des de 1945 fins a l’actualitat. Un dels aspectes destacats és l’opció de crear un gif d’una àrea determinada per veure’n l’evolució animada al llarg del temps.
https://betaportal.icgc.cat/comparador-gificador/#15/42.1738/1.3162
Interactiu que permet observar els canvis de temperatura del planeta Terra per períodes de 4 anys, des de 1880 fins al 2000, gràcies a les dades captades per la NASA.
Recurs que posa a disposició les piràmides de població dels països del món, continents i el món sencer des de 1950 fins al 2100. Més enllà de la piràmide de població, s’acompanya d’una gràfica que permet veure’n l’evolució.
L’Atles de l’Expansió Urbana analitza quantitativa i qualitativament el creixement urbà de 200 ciutats d’arreu del món. Analitza diverses variables, com són: la població, l’extensió urbana, la densitat, la composició de l’àrea agregada, les carreteres i, fins i tot, els blocs i les parcel·les.
Pintamaps és una eina que permet estilitzar la cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i, en una altre versió, també del món. L’instrument dóna la possibilitat de canviar la perspectiva, triar l’estil del mapa, etc.
http://betaserver.icgc.cat/pintamaps/
http://betaserver.icgc.cat/pintamaps_mon/
TasteAtlas és un mapa interactiu que relaciona els productes típics o menjars amb les diferents regions on es produeixen o s’elaboren. Des del Torró d’Agramunt al Rickey de Washington.
La reintroducció dels llops al parc nacional de Yellowstone, als Estats Units, després de 70 anys d’absència, va suposar una autèntica cascada tròfica, fins al punt que va canviar, inclús, el comportaments dels rius.
La NASA, a partir de l’observació continuada de satèl·lits a la superfície de la Terra, ha fet públics uns vídeos que mostren com ha evolucionat la vida al nostre planeta des de 1997.
Conjunt de mapes que r
epresenten dades particulars i curioses, com per exemple on viu el 2% de la població d’Austràlia, a quins països hi ha McDonald’s, o bé quines són les zones més perilloses del món per navegar degut a la presència de pirates.
http://www.upsocl.com/cultura-y-entretencion/35-mapas-que-te-ayudaran-a-darle-sentido-al-mundo/
Interactiu del ‘The Economist Intelligence Unit‘ que permet observar l’índex de democràcia de 167 països, en una escala de 0 a 10 i basat en un total de 60 indicadors.
Web on pots escoltar, desplaçant-te pel mapamundi, emisores de radio de tot el planeta en directe.
Excel·lent recurs on entendre i aprendre el concepte de canvi climàtic. Al final proposa una activitat de presentació a partir dels continguts donats.
Story Map que aborda el tema de las guerras en el mundo actual: ¿dónde se localizan? ¿qué causas o factores las originan?, etc. Se trata de ir trabajando los mapas que se relacionan al final siguiendo las instrucciones que se dan en cada uno de ellos.
Recurso en el que el alumnado realiza un trabajo de investigación sobre cómo se reparte la riqueza en el mundo. Se trata de un conjunto de mapas en el que se plantean preguntas que deben ser respondidas.
Mapa mundi interactivo en el que visualizar número de Refugiados (por país de origen y por país de asilo), Regímenes políticos ( democracias, dictaduras y regímenes mixtos) y Guerras (conflictos armados en el 2016, índice de paz en 2015)
Mapa mundi interactivo en el que visualizar Riesgos naturales (terremotos, erupciones volcánicas, inundaciones, sequías y ciclones), Densidad de población (2015) i el IDH (2014)
Recurs que tracta sobre els aspectes i eines bàsiques a entendre i saber utilitzar per comprendre el relleu.
Recurs didàctic orientat a incorporar les tecnologies dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) a l’educació amb la finalitat de millorar els aprenentatges dels alumnes, especialment en Geografia.
Curs en anglès destinat a estudiants de secundària amb l’objectiu d’introduir l’arquitectura i la geografia urbana. Consta de set presentacions PowerPoint amb diverses activitats, tant al voltant de problemàtiques ambientals com de l’evolució estètica i cultural de les construccions a llarg de la història.
L’Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l’actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.
Mapes creats per Global Footprint Network on es reflecteixen, a escala mundial, diferents paràmetres relacionats amb la petjada ecològica. La petjada ecològica és l’única mesura que ens indica quanta natura tenim i quanta naturalesa utilitzem.
http://www.footprintnetwork.org/content/documents/ecological_footprint_nations/ecological.html
Calculadora de la petjada ecològica (ecological footprint). Si tothom consumís els recursos que jo consumeixo i produís les deixalles que jo produeixo, quants planetes Terra necessitaríem?
Calculadora de la petjada ecològica (ecological footprint). Si tothom consumís els recursos que jo consumeixo i produís les deixalles que jo produeixo, quants planetes Terra necessitaríem? https://www.greencred.me/footprintcalculator/
Publicació anual de l’IDESCAT (1985-2017) en què es presenta una selecció de les estadístiques bàsiques de Catalunya comparades amb les d’Espanya i la Unió Europea. A part de la versió en català, es troba en 8 idiomes més (alemany, anglès, àrab, castellà, francès, italià, occità i xinès). Descarregable en .pdf.
http://www.idescat.cat/cataleg/?tc=c&idp=9
Web en francès de caràcter científic que té l’objectiu de compartir el saber i l’ensenyament de la ciència geogràfica. Trobareu gran quantitat de recursos classificats per nivells (primaria, secundaria, universitat), monografies, articles, etc…Interessant pestanya de vocabulari i nocions generals geogràfiques.
http://geoconfluences.ens-lyon.fr/
Web on pots trobar diferents mapes interactius que mostren les diferències lèxiques i les grans famílies lingüístiques del continent.
http://www.reddit.com/r/etymologymaps
11 Mapes on es superposicionen diferents parts del planeta per copsar les dimensions del Món.
http://www.businessinsider.com/
Documental científic divulgatiu creat per l’Institut Cartogràfic de Catalunaya (ICC) que tracta, de manera generalista, de l’origen de la Terra, de la seva evolució fins a l’actualitat i del futur que espera al planeta. (48’49”) www.icc.cat
Web creada per un grup de joves especialistes en l’àmbit de les Relacions Internacionals i altres disciplines, entre elles la Geografia, on trobarem articles en format radiofònic i video d’anàlisi internacional. http://elordenmundial.com/
Programa per capítols creat per TV3 que vol fomentar la reflexió i el debat sobre activitats que poden millorar la societat i el món. Cada capítol tracta sobre un tema concret, on els protagonistes de projectes concrets sobre el terreny expliquen quins problemes tenen i què fan per superar-los. (30′ aprox.)
Bloc creat per Jordi Llaonart on trobem jocs i mapes interactius per aprendre geografia del Pròxim Orient.
Estadístiques mundials en directe de la població, dels governs, de l’economia, de la societat, dels mitjans de comunicació, del medi ambient, de l’alimentació, de …
Web destinat a compartir experiències geogràfiques de manera dinàmica i interactiva.
Aplicació creada per James Talmage i Damon Maneice que permet escollir un país i observar la mida que té sobre un planisferi amb projecció Mercator, visualitzant així la distorsió del territori sobre el mapa quan s’apropa als pols.
El documental “El pati del darrere” és el retrat del paisatge, de la gent i de la història d’una de les zones més transformades de Catalunya i alhora del pulmó verd de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). És el retrat de la zona amb més acumulació d’infraestructures del país i alhora l’horta que produeix el 15% dels aliments que es mengen a la ciutat. Duració: 53′
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/el-pati-del-darrere/video/5567858/
Bloc d’una professora amb materials diversos per aplicar a classe, vídeos, etc.
Programa de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona. Recull, descriu, analitza i denuncia situacions a tot el món en les quals es violen els Drets Humans, com a conseqüència de conflictes oberts o encoberts. Es mostra un mapa amb els principals conflictes actuals del món, amb fitxes i informació sobre cada conflicte.
Tot tipus de materials sobre Europa per a diferents grups d’edat. Recursos educatius descarregables, jocs, presentacions, webs i d’altres propostes sobre una gran varietat de temàtiques europees.
http://europa.eu/teachers-corner/home_es
Geoguessr és un joc geogràfic online. El jugador apareix a un lloc qualsevol de StreetView. A través d’una vista de 360º haurà d’esbrinar la seva ubicació i marcar-la al mapa. Com més s’apropi al lloc correcte més punts tindrà.
Projecte que pretén contribuir a l’actualització dels coneixements de l’alumnat d’ESO sobre la ciutat i el territori de la Catalunya actual i promoure la sensibilització envers el paisatge, com a component important del patrimoni natural i cultural del nostre país. De les 12 imatges proposades, es plantegen una sèrie d’activitats d’observació, anàlisi i reflexió del paisatge.
Nous fluxos estimats de migracions a l’interior i entre regions del món, per a cinc períodes de temps. En clicar sobre una regió apareixen els fluxos d’estat a estat.
Agrupació de professionals de la Geografia amb la finalitat de fomentar i desenvolupar la ciència geogràfica espanyola i les seves aplicacions, així com difondre coneixements geogràfics a la societat.
Pàgina del Museu d’Història de Barcelona sobre la història del barraquisme al barri del Carmel, a partir de fotos, textos explicatius i vídeos.
http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/docs/guiaBarraquesBCN.pdf
Web francès que facilita l’accès a una selecció de dades territorials generades per organismes públics de França, sobre polítiques públiques d’ordenació i desenvolupament dels territoris.
http://www.observatoire-des-territoires.gouv.fr/observatoire-des-territoires/es
Observatori astronòmic que permet veure les àrees de dia i de nit a la Terra, els estels en 3D i un telescopi per observar planetes.
Aquest vídeo de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya fa un repàs per la història de la mesura de la Terra: des de les primeres representacions de l’Antiguitat, quan el món era profundament misteriós, fins a l’actualitat, moment en què la cartografia ha quedat incorporada a la vida quotidiana. Es troben disponibles els subtítols en català, en castellà i en anglès. (33′ 33″)
GAIA · La Gran Mare és un documental de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya sobre l’origen, l’evolució i el futur de la Terra, amb èmfasi en els conceptes geològics i el paper de la vida i dels humans. Els fets i les idees es mostren mitjançant il·lustracions i animacions així com filmacions realitzades en llocs com museus i paisatges rellevants. També s’hi exposen les amenaces a la sostenibilitat del planeta. Es tracten aspectes de la mitologia, conceptes com el Big Bang, la formació del planeta Terra, la història de la Terra, l’evolució de la vida, plaques tectòniques… (48′).
https://www.youtube.com/watch?v=OL6U_1WmBbw&feature=youtu.be
Aplicació interactiva per la confecció de mapes, utilitzable per tablets i per l’smartphone. Permet introduir llegendes, triar colors, fletxes… És de Canopé, entitat francesa que ofereix suport pedagògic. No és gratuïta (2’99€).
El tema de la infecunditat a Espanya és tractat al primer número de Perspectives Demogràfiques que publica el Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB. Molt probablement, una de cada quatre dones nascudes al 1975 no tindrà fills quan arribin als 50 anys d’edat. Aquesta generació esdevindrà la més infecunda de totes les generacions nascudes a Espanya en els darrers 130 anys.
http://ced.uab.es/wp-content/uploads/2015/12/Perspectives-Demografiques_CAT_012016.pdf
Galeria de 50 imatges que pretenen ser una mostra de la diversitat de paisatges que es poden trobar a Catalunya. És una selecció que ha fet la secció ARA Mirades, a partir de les 135 tipologies de paisatge que ha codificat l’Observatori del Paisatge. Acompanya a cada imatge una identificació i una petita explicació de la tipologia de paisatge.
Simulació d’un viatge al centre del planeta Terra. Coneix què hi tens sota els teus peus, tant a les zones continentals com a les zones marítimes. A la simulació, a mesura que es va desplaçant el ratolí, un comptador indica a quina profunditat (mesurada en km) ens trobaríem i es visualitza què podríem trobar al llarg del camí fins arribar als 6.371 km de profunditat del centre de la terra.
http://www.bbc.com/future/bespoke/story/20150306-journey-to-the-centre-of-earth/
Pàgina de recursos educatius de la pàgina web de National Geographic. Conté activitats, vídeos, imatges, jocs… que es poden filtrar per edats, interessos, entre d’altres.
Documental produït per Tony Comity, centrat a França però que presenta una realitat molt pròxima a tota Europa i al món occidental en general. És una reflexió sobre el contrast abismal que hi ha entre la crítica situació de les famílies per la crisi, la precarietat nutritiva als països en vies de desenvolupament i la nostra manera de consumir. Interessant per l’educació sobre consum responsable. El reportatge, emès per 30 minuts de TV3, és presentat en 3 fragments al Youtube: El menjar que llencem 1.2 (15’21”), El menjar que llencem 2.a (7´34″), El menjar que llencem 2b (8´06″). Els tres fragments es van enllaçant .
Documental sobre el menjar que llença la indústria alimentària i la cadena de distribució, útil per reflexionar sobre els milions de tones d’aliments llençats. Sobre aquesta situació calen actuacions a tres escales: consumidors; majoristes-minoristes i productors; polítics. Reportatge de Valentin Thurn, (54’48”)
Reportatge sobre noves formes de màrqueting: el neuromàrqueting. El documental, emès pel programa 30 minuts de TV3, explora sobre la tècnica neurològica aplicada a les vendes. Pretén apel·lar a l’inconscient i a les emocions a l’hora de consumir; orientar conductes sense que els potencials consumidors no se n’adonin. Reportatge de Benoït Bringer. (39´31″)
Reportatge sobre els canvis produïts a la ciutat de Detroit en els darrers 5o anys. S’analitza el ràpid creixement de la ciutat lligat a la indústria de l’automòbil nordamericà dels anys 1960, esdevenint aleshores la capital automobilística del món i la quarta ciutat més poblada dels EEUU. Ara, la crisi i els canvis al sector han comportat la destrucció de llocs de treball, delinqüència, corrupció, edificis abandonats… Avui la ciutat esdevé un espai per noves oportunitats i el vídeo permet el debat. (11’28”)
Reportatge sobre l’illa de Migingo, una petita illa de la mida d’un camp de futbol, situada al mig del Llac Victòria. El reportatge pretén fer una reflexió de com l’home pot impactar sobre l’ecosistema. L’illa de Migingo, avui disputada entre Uganda i Kènia, va ser colonitzada pels britànics. La introducció de la perca del Nil ara fa uns 70 anys va provocar a la zona nombrosos canvis econòmics, socials, demogràfics… que ara es sumen als canvis climàtics. (5’46”)
Exercicis de localització de països, capitals, mars, oceans, rius… de l’àrea del Pròxim Orient, amb diferents nivells de dificultat. Aquests mapes interactius han estat seleccionats per l’espai “Interpretant el món àrab i l’islam” que el periodista i arabista Jordi Llaonart té destinat a blocs de VilaWeb.
Instrument útil per la detecció de canvis geogràfics i urbanístics al territori i per determinar el moment en què aquests s’han produït, sobre la cartografia oficial. El visualitzador de canvis urbanístics pot ser dividit en 2, 4, 6 o 8 finestres segons la voluntat de l’usuari, i per a cada una d’elles es pot triar l’any del qual es vol visualitzar l’ortofotomapa corresponent. Cal tenir en compte que la producció de l’ortofotomapa no abasta la totalitat de Catalunya cada any, fet pel qual per alguns dels anys no es visualitza informació en determinades àrees. Molt il·lustratius els canvis urbanístics de les ciutats, especialment la de Barcelona.
Eina senzilla que mostra, amb un sol impacte visual, les transformacions geogràfiques del territori. En moure el ratolí per la pantalla, es visualitza una àrea circular on és mostra com era l’any 1945 (o 1956 a escollir). Amb aquest funcionament s’evidencien amb detall les transformacions geogràfiques de l’indret. És un recurs de fàcil ús; a la part superior dreta de la pantalla, uns botons permeten canviar l’ordre del fons i l’any de visualització.
http://betaserver.icgc.cat/visor/catalunya_ull_del_temps.html#15/41.4121/2.2201
Material fotogràfic que permet comparar el territori català en tres moments diferents: 1945-46, 1956-57 i l’actualitat. Un cercador permet situar-se en l’indret escollit i comparar de manera simultània entre les imatges de les primeres fotografies aèries realitzades a Catalunya els anys 1945-46, les realitzades en el segon vol al 1956-57 i les actuals. És una eina eficaç per l’anàlisi dels canvis d’usos del sòl en els darrers setanta anys.
Documental de la 2, produït per Tve. Presenta una parcel·la de la realitat boliviana a partir d’un nen que treballa a la mina del diablo, al Cerro Rico. Permet fer un cop d’ull a alguns aspectes de la vida diària a la zona de Potosí: creences, treball, escola, religió, tradicions… (51′ 5″)
Web del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida.
Plataforma oberta de geolocalització, on els habitants d’un km quadrat pengen i comparteixen informació de la seva àrea. Hi apareixen fitxes d’edificis històrics, fitxes de plantes al·lèrgiques, vídeos, etc.
EUROGEO és una ONG que treballa per fer avançar la Geografia: organització de congressos, ajudes a la recerca, publicacions, etc.
Pàgina interactiva per treballar mapes, països, ciutats…
La reunió anual de l’associació, la qual convoca milers de professionals de la geografia, se celebra a Chicago (Ilinois) el mes d’abril del 2015. En aquesta ocasió, una de les sessions serà dedicada a l’ensenyament de la geografia a distància i al futur dels mapes en una nova generació de llibres de text.
Pobles sencers forçats a marxar per por de perdre la vida. De Síria a Bòsnia, 20 anys després. 30 minuts
http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1932/Exodes-trenta-anys-de-30-minuts
Pàgina d’imatges panoràmiques interactives de gran resolució. És una galeria on es poden trobar vistes panoràmiques dels llocs més diversos, des del Pol Nord a grans ciutats.
Joc de localització de països i regions en format “Tetris”. Es pot jugar amb els estats europeus, els del continent africà i els d’Estats Units. També amb les regions de la Xina, Itàlia, França, Brasil, Alemanya…
Fantàstiques imatges aèries de la serralada de l’Himàlaia obtingudes gràcies a les tecnologies de filmació més avançades. El vídeo mostra, amb gran resolució, imatges de la ciutat de Katmandú, grans saltants d’aigua, zones boscoses i abruptes i les muntanyes més verticals de l’Himàlaia amb cims emblemàtics com l’Everest, l’Ama Dablam i el Lhotse. (2’29”)
Pàgina que conté varietat de mapes sobre diversos temes que fan referència a Europa: econòmics, polítics, històrics…
Ar@cne és una revista electrònica que té el repte d’aplegar recursos d’internet que tinguin interès per la Geografia i les Ciències Socials. Pretén d’aquesta manera donar servei a investigadors, docents, estudiants i al públic en general.
Article on s’esmenten vuit zones del planeta on l’aigua és font de conflicte.
https://www.veoverde.com/2014/02/la-guerra-del-agua-presente-en-8-conflictos/
El Qiang té 12 anys i és de l’ètnia lisu, viu en un poblet de les muntanyes de la província de Yunnan, a la vora del riu Nu. Per anar a l’escola ha de travessar el riu per una zona de corrents forts on no hi ha cap pont, però aquesta gent ha trobat una manera enginyosa de travessar-lo, tot i que és una mica arriscada. 25 min.
Presentació dels principals recursos de cartografia digital en un tema o àmbit geogràfic concret que es poden trobar gratuïtament a la xarxa.
Documental del programa de TV3 “30 minuts” que mostra la vida de catalans que van viure en l’única colònia espanyola de l’Àfrica Subsahariana, Guinea Equatorial, a través d’imatges inèdites i dels testimonis de catalans que van treballar i viure en aquest territori. (37′ 23″)
Projecte del Mobile World Capital Barcelona i la Generalitat de Catalunya per georeferenciar el patrimoni català. Alumnes de tota Catalunya situaran sobre el mapa monuments (construïts o naturals) que aniran referenciant amb fitxes. El professorat les corregirà i enviarà als CRP, els quals faran la tria definitiva i la penjaran al mapa interactiu.
Jocs i mapes interactius per practicar sobre l’espai de la UE: rius, països, capitals, l’eurozona, etc…
Joc amb google maps. El jugador, després d’haver estat segrestat, aconsegueix escapar i es troba en una ciutat desconeguda. Disposa de cinc minuts per identificar-la i passar de nivell, a través de Street View de Google.
Creador de mapes de National Geographic. Permet crear capes amb un centenar de variables diferents, així com dibuixar sobre els mapes i afegir etiquetes.
Blog d’un professor amb material divers sobre geografia física i humana, per a batxillerat.
Blog d’Història i Geografia. Glosari de termes geogràfics i proves de la selectivitat.
Blog del profesor Juanjo Morales sobre Geografia i Història a l’ESO. Apunts i material sobre tots els temes dels quatre cursos de secundària.
Presentació interactiva sobre què és el mapa topogràfic
http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/3quincena1/imagenes1/mapa.swf
Associació de professors de Geografia portuguesos creada per a l’actualització científica i pedagògica dels professors, així com per a la divulgació de materials i recursos disciplinars
Banc d’imatges geològiques. L’àlbum està organitzat en trenta apartats que facilita la cerca d’imatges.
Banc d’imatges. El web de Yan Arthus-Bertrand, fotògraf francès, conté fantàstiques imatges d’arreu del món que es poden descarregar gratuïtament. L’objectiu de la seva càmera captura imatges de gran bellesa i sensibilitat tant pel que fa a a les persones com per a problemes mediambientals.
Entreteniment on es tria un missatge i una localització geogràfica que es veu convertit en un missatge de fum.
Joc de localització sobre mapes. El tetris aplicat a la geografia.
Banc de dades amb informacions demogràfiques. Útil per piràmides de població.
http://www.census.gov/population/international/data/idb/informationGateway.php
La petjada ecològica. Pàgina sobre la sostenibilitat del planeta. Presenta un qüestionari per determinar la petjada ecològica a partir d’una bateria de preguntes.
El Tractat de Comerç d’Armes aprovat per les Nacions Unides l’any 2013 pretén posar control al mercat d’armes mundial. El reportatge es centra en conèixer un mercat legal i il·legal que mou milions de dòlars (40′).
http://www.rtve.es/alacarta/videos/en-portada/portada-mercadeo-armas/2382587/
Reportatges sobre els efectes de les migracions forçades. El primer sobre l’actual conflicte a Síria i el segon sobre Bòsnia, 20 anys després del conflicte (30′).
Mapes muts, físics i polítics per descarregar. Ofereix prop de 100.000 mapes, descarregables en 6 formats diferents. Hi ha també un apartat per a mapes històris i mapes de temes d’actualitat.
El Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes Turístics de Catalunya és el resultat del conveni signat entre el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i la Universitat de Barcelona. Té com a propòsit presentar algunes idees bàsiques sobre el fenomen turístic a Catalunya a partir de tres característiques principals: la seva dimensió global, la seva potencialitat per a generar riquesa i el seu caràcter canviant, que obliga a establir estratègies d’adaptació quasibé de manera permanent.
Mapa històric interactiu des de l’any 3000 aC fins a l’actualitat. Permet zoom.
Pàgina de la Fundació del Món Rural, plantejada com a eina de reflexió sobre les realitats específiques i diferencials del món rural català. Conté mapes, gràfics, quadres i imatges amb la finalitat de facilitar-ne l’ús a escoles i instituts. A part del material gràfic de l’atles, es donen unes orientacions didàctiques i es faciliten quatre exemples d’aplicació a l’aula.
Materials elaborats per la Cartoteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es tracta de documents en format PDF que mostren, de manera gràfica, les diverses funcionalitats dels recursos de cartografia digital disponibles a la xarxa (l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, l’Instituto Geológico y Minero de España, la OECD o l’Agència Catalana de l’Aigua, per exemple).
http://ddd.uab.cat/search?ln=ca&cc=recdoc&sc=1&p=cartoteca+general&f=author&action_search=Cerca
Pàgina del Population Reference Bureau, centre d’informació sobre la població mundial, la salut i el medi ambient. Mapes interactius.
Fundat el 1990, el Festival és un lloc de trobada, aprenentatge i intercanvi internacional de geògrafs de tots els camps. Se celebra en una petita localitat dels Vosgues, St Dié, i té lloc del 3 al 5 d’octubre del 2014.
La crisi de Crimea explicada a través de mapes de localització geogràfica, composició de la població de Crimea i de l’estat ucraïnes.
Aquest web, sostingut per la firma ESRI de sistemes d’informació geogràfica, ensenya com utilitzar mapes per a presentar informació. Combinen mapes interactius amb altres elements audiovisuals i textos.
http://storymaps.arcgis.com/en/articles/what-is-a-story-map/
Curs obert, online, ofert per la Simon Fraser University de Vancouver sobre SIG. El curs s’ofereix a traves de la xarxa CANVAS.
https://www.canvas.net/courses/exploring-geographic-information-systems
La població mundial ha crescut des dels 3000 milions l’any 1959 fins als 6000 milions al 1999. Es va tardar només 40 anys per crèixer 3000 milions. Animació sobre el creixement de la població mundial
Col·lecció de tota mena de mapes: del món, per regions, per països, físics, històrics, temàtics, topogràfics, metropolitans, plànols urbans, de línies de metro…
Activitat didàctica de l’Atles de la nova ruralitat on es proposa un exercici de síntesi amb l’objectiu de treballar la interpretació de mapes, l’evolució de les formes de poblament de Catalunya i l’interès per conèixer el territori.
Pàgina dedicada a col·leccions de mapes històrics d’arreu del món. S’hi poden trobar també mapes de Catalunya i Barcelona del fons de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
Cartoteca digital de l’Académie d’Aix-Marseille. Disposa de planisferis, mapes per continents, mapes per regions… De cada territori presenta mapes muts en diferents versions (amb xarxa hidrogràfica, amb divisions administratives, amb nuclis urbans…). Permet descarregar el mapa en diferents formats, molt apropiats per imprimir.
