EINES i Recursos

per a l'ensenyament de la geografia

Va ser tan interessant que no us l’heu de deixar perdre. Organitzada per la Societat Catalana de Geografia, la taula rodona responia al títol “La geografia a l’educació secundària. Currículums inspiradors de diferents països del món i el cas de Catalunya”

Va comptar amb les intervencions de Péter Bagoly-Simó, de la Universitat Humboldt de Berlín; Valerià Paül, de la Universitat de Santiago de Compostel·la i vocal de la Societat Catalana de Geografia (SCG), i Sonia Ruiz Conesa, geògrafa i directora de l’Institut Cubelles. Moderarà la taula Jordi Royo, professor de l’Institut Pau Claris de Barcelona i vocal de la SCG.

Quina geografia està aprenent l’alumnat als centres educatius? El seu ensenyament és marcat per una forta inèrcia descriptiva i memorística. El currículum actual advoca, tanmateix, per l’adquisició de les eines necessàries per a entendre el món, potenciar el sentit crític i intervenir activament en una societat en canvi. El tractament de la informació, la complexitat dels fenòmens socials en l’espai, la justícia social o l’equilibri mediambiental en són aspectes destacats. Quina és la realitat a Catalunya i quins problemes ens trobem a les aules?

En aquesta taula rodona, els ponents van aportar la seva visió sobre els currículums i la realitat de la geografia a les aules, des de països remots (com Austràlia i el Canadà) fins a zones més properes (com Galícia) per discutir, finalment, el cas català.

trobareu el vídeo en aquest enllaç.

 

Els creadors de l’aplicació APPangea expliquen, en aquest article, com la seva APP compleix amb els criteris bàsics per a resultar ua bona eina pedagògica. Ho fan regint-se pels criteris d’anàlisi de les aplicacions educatives que estableixen la gent del blog Nosolosig i que comentàvem fa uns dies.

APPangea ha estat dissenyada específicament per a uns nivells educatius concrets, d’aquesta manera trobem continguts per primària, per secundària i per batxillerat.

La Reial Societat Geogràfica, el Col·legi de Geògrafs i la Societat Catalana de Geografia han redactat, de comú acord, un Manifest sobre l’ensenyament de la Geografia en els nivells educatius no universitaris, en el marc de l’actual procés de canvi en la legislació educativa.

Aqeust manifest pretén ser definir una postura consensuada de cara a les reunions que s’han activat, i que haurem de seguir desenvolupant en els propers mesos, amb les autoritats educatives. La participació activa i l’estreta col·laboració entre les entitats geogràfiques signants està resultant fonamental per enfortir el protagonisme de la disciplina en aquest procés.

Podeu llegir el manifest aquí.

La gent de MasterGIS, una plataforma d’educació en línia per a professionals de les ciències de la terra i medi ambient de Llatinoamèrica i Espanya, ofereix una sèrie de llibres gratuïts, d’aquells que no poden faltar a la nostra biblioteca virtual.

Trobareu els enllaços per a descarregar-vos-els al seu blog:
www.mastergis.com/5-libro-gratuitos-de-ciencias-de-la-tierra

 

Cada vegada són més els nodes IDE (Infraestructures de Dades Espacials) que incorporen entre els seus continguts un apartat dedicat a l’ensenyament. Generalment són recursos educatius gratuïts i de qualitat, els anomenats REA (recursos educatius de lliure accés), materials d’ensenyament, aprenentatge o investigació publicats sota una llicència oberta que permeten la seva reutilització, adaptació i distribució amb fins educatius.

El blog IDEE en recopila uns quants en una entrada que podeu consultar aquí.

Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, i Jorge Olcina Cantos,  catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d’Alacant i president de l’Associació Espanyola de Geografia, publiquen a El Confidencial un article titulat “Por qué debe interesarte la geografía si te preocupa la crisis climática“.

Es tracta d’una interessant reflexió sobre com el coneixement geogràfic podria reduir la nostra exposició al risc davant la crisi climàtica i permetria un millor aprofitament dels recursos naturals.

El podeu llegir aquí.

A Geòleg.cat es defineixen com a “apassionats de la Geologia i les Ciències Naturals” i al seu perfil de Twiiter no és estrany trobar-hi curiositats interessants.

Els fils sobre “el misteri de les roques que es mouen al desert de Death Valley que no es va resoldre fins el 2014” o sobre “com és que la costa Catalana té un perfil tant recte?“en son només un exemple.

https://twitter.com/GeolegCAT

Els podcasts estan agafant protagonisme i la ciència i les temàtiques relacionades amb el medi ambient no en son una excepció. El web www.podcastidae.com ofereix un recull de programes que parlen des d’ecologia i restauració d’ecosistemes, fins a qüestions sobre el canvi climàtic.

Tretze científics especialitzats en diferents branques de la ciència publiquen periòdicament les seves emissions radiofòniques que acostumen a durar entre 30 minuts i una hora.

https://www.podcastidae.com/

El blog Nosolosig, que comparteix informació sobre Teconologies de la Informació Geogràfica, va publicar, el passat 8 de gener, un article interessant sobre quins criteris cal tenir presents a l’hora d’avaluar si una APP de geografia ens pot ser últil per fer servir a l’aula.

En aquests article, el seu autor, Jose E. Córcoles Tendero, descriu 7 punts a tenir en compte quan ens plantegem l’ús didàctic d’una APP: la coherència, la rellevància, l’estructura, el progrés, l’autonomia, la profunditat i la gammificació.

Els criteris de coherència i rellevància estan més enfocats en els continguts treballats i la seva relació amb el currículum de cada ensenyament. Els criteris d’estructura i progrés relacionen el nivell educatiu dels alumnes amb la manera en què adquireixen el coneixement. El criteri de profunditat està associat amb la didàctica de la geografia. Finalment, els criteris d’autonomia i gamificació estan enfocats a la motivació i la manera d’enganxar als alumnes perquè ells mateixos aprenguin de manera autònoma.

http://www.nosolosig.com

El web d’IRIS (Incorporated Research Institutions for Seismology) ofereix una selecció de programes per monitoritzar i explorar terratrèmols, material educatiu per a parlar del tema a classe (animacions, softwares educatius, etc) i altres productes divulgatius i pedagògics.

Els objectius d’IRIS son, entre altres, facilitar la investigació de fonts sísmiques i propietats de la Terra mitjançant mètodes sísmics i altres mètodes geofísics; promoure l’intercanvi de dades i coneixements sísmics i d’altres geofísics mitjançant l’ús d’estàndards per a operacions de xarxa i formats de dades, i mitjançant la consecució de polítiques d’accés a dades gratuït i sense restriccions; fomentar la cooperació entre membres d’IRIS, afiliats i altres organitzacions per tal d’avançar en la investigació i l’educació sismològiques, ampliar la diversitat de la plantilla de geociències, i millorar l’alfabetització en ciències de la Terra en el públic en general.

https://www.iris.edu/hq/programs/epo

“Fui la primera que rodeó el mundo volando a vela. Magallanes, te dirigí al nuevo estrecho. Y al rodear el mundo gané el nombre VICTORIA. Son mis velas alas; mi premio, la gloria; mi lucha, el mar.” (Abraham Ortelius, en el mapa Maris Pacifici, año 1589).

Aquesta web recull la història i els mapes (aplicats sobre tecnologia Google Maps i Google Earth, inclús en vídeo HD) de la primera volta al món.

Hi trobareu tembé enllaços a fonts documentals i un recull de les entrevistes i programes on s’ha parlat d’aquesta gesta.

https://www.rutaelcano.com/

El Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central el formen 29 municipis del Bages, 5 municipis del Moianès (Moià, Calders, l’Estany, Monistrol de Calders i Santa Maria d’Oló), més el municipi de Collbató, al Baix Llobregat. A grans números la superfície del Geoparc és d’uns 1.250 km2 i és habitada per uns 190.000 habitants. Els paisatges del Geoparc són un mosaic de contrastos i un autèntic paradís per als amants de la natura.

Uns dels pilars principals sobre els quals treballen els Geoparcs és el foment de la recerca i l’educació en les Ciències de la Terra, i la gestió i conservació del patrimoni geològic i miner. La Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (BCUM) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) acull el Centre de Documentació i Recerca del Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central. En aquest espai s’hi poden trobar recursos documentals sobre la geologia, mineria i medi ambient, tant pel que fa a obres de referència com estudis realitzats al territori. Aquest fons es va actualitzant amb la incorporació de noves referències dels estudis acadèmics i documents de divulgació que es van realitzant. També incorpora referències d’altres Geoparcs Mundials de la UNESCO.

El centre de documentació i recerca compta, a més, amb una sala de cartografia amb material tècnic de consulta, espai de treball i ordinadors. També custodia de la AR Sandbox del Geoparc.

https://www.geoparc.cat

El blog de l’assignatura de geografia de l’instut Albarregas de Mérida té una entrada publicada amb un interessant recull de vídeos sobre geografia, sobretot, però també d’història.
Es tracta d’un ampli llistat de vídeos sobre clima i meteorologia, sobre relleu, sobre economia, i altres curiositats.

https://clasedegeografiaehistoria.wordpress.com/videos-sobre-climas-y-meteorologia/

Una gran quantitat de sondes han passat diverses dècades explorant gairebé tots els racons del nostre sistema solar. El resultat, aquest web: imatges impressionants, sorprenents descobriments científics i mapes complets de móns a molts milions i fins i tot a milers de milions de quilòmetres de nosaltres.

https://esripm.maps.arcgis.com/apps/MapJournal/index.html?appid=f737586c543e48428b96df64057ebed0

El relleu és un element important del mapa. Ens ajuda a comprendre el territori i ens possibilita navegar el mapa de manera eficient. Més enllà del propi mapa, el pendent i l’orientació de les muntanyes determina aspectes físics com la vegetació, humitat, grau d’insolació, etc. I també d’altres aspectes humans com la urbanització, el traçat de les vies de comunicació, etc.

“Relleu i ombra” és una eina que permet analitzar aspectes relatius al relleu del territori en temps real, interactuant des del navegador web. Gràficament aquest prototip permet determinar les àrees planes i les escarpades (o amb un determinat pendent), determinar les vessants solanes o obagues (o amb una determinada orientació), i acolorir les ombres de muntanya.

https://betaportal.icgc.cat/wordpress/relleu-i-ombra/

El servidor SatCat, una iniciativa pionera a l’estat espanyol, dóna accés a un banc històric d’imatges del territori català preses pels satèl·lits Landsat entre l’any 1972 i l’actualitat.

Els últims anys, GRUMETS (el (Grup de Recerca Mètodes i Aplicacions en Teledetecció i Sistemes d’Informació Geogràfica) ha estat ordenant i carregant al servidor totes les imatges de Catalunya provinents del satèl·lit més important del món per la observació de la Terra a escala detallada, el Landsat. El seu objectiu ha estat oferir al món, i de forma gratuïta, tota aquesta informació. Amb aquesta iniciativa, SatCat ha atrapat el vertiginós ritme d’incorporació de dades que proporciona aquest satèl·lit de cobertura mundial i ha contribuït al que s’anomena “la revolució petapíxel” que ofereix la teledetecció, on els científics treballen amb milers de bilions de píxels, la quantitat de dades més gran que la humanitat ha tingut mai sobre cap tema.

El servidor SatCat proporciona imatges històriques i recents, coherents entre elles i fàcilment comparables. Això permet visualitzar els canvis sobre una mateixa zona com si fossin una pel·lícula. Així mateix, està preparat perquè els seus usuaris es puguin descarregar imatges per al seu ús professional en teledetecció. Totes les imatges es poden veure tant en color natural, com en fals color (on s’aprecien més detalls que en una foto convencional) i s’hi pot “viatjar” amb les eines convencionals de zoom, desplaçament, etc. A més, cada escena porta les seves metadades (informació tècnica completa de data, hora, característiques del sensor, etc) estandarditzades.

http://www.opengis.uab.cat/wms/satcat/

 

 

 

 

Ventusky és una aplicació desenvolupada per InMeteo, una empresa meteorològica txeca amb seu a Pilsen que centren la seva tasca en la predicció del temps i la visualització de dades meteorològiques. El seu portal, creat el 2006, és un dels que rep més visites de la República Txeca.

Aquesta aplicació mostra dades meteorològiques de tot el món i permet controlar el desenvolupament meteorològic de qualsevol lloc de la terra.

La meteorologia és un sistema interdependent. Per exemple, un huracà a l’Atlàntic té la capacitat d’influir en la distribució de les formacions de pressió a Europa. L’aplicació Ventusky permet il·lustrar la interdependència de tot el sistema, mostrant el desenvolupament de la pressió, el vent, la nuvolositat, les precipitacions i la temperatura al mapa.

https://www.ventusky.com/

Geòlegs.cat és un grup de geòlegs apassionats per l’ensenyament i la divulgació de la Geologia i les Ciències de la Terra. Treballen sobretot a la Universitat de Barcelona, al departament de Didàctica de les Ciències Experimentals, formant als futurs professors en l’art de l’ensenyament de les Ciències en general i les Ciències de la Terra en particular. Al seu web, a l’apartat de ‘Recursos didàctics’ hi podem trobar un recull d’enllaços a pàgines web i recursos gratuïts dirigits tant a científics de professió, com a mestres i professors o aficionats i curiosos per les Ciències de la Terra i de l’Espai.

https://www.geoleg.cat/index.php/que-oferim/recursos-didactics

El web Gis&Beers publica un recull de visors cartogràfics planetaris. Parla, entre d’altres, de ‘Solar System Scope’, un interessant visor cartogràfic en 3D del Sistema Solar; d’un Model Topogràfic de precisió realitzat per la NASA; dels “Story Maps d’ESRI”, per a visualitzar i analitzar la superfície terrestre de tots els planetes del sistema solar; i d’una versió de Google Earth per visualitzar la geografia dels planetes, constel·lacions, asteroides i altres elements dins del nostre Sistema Solar.

http://www.gisandbeers.com/visores-cartograficos-planetarios

El proper 15 de juliol, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ofereix una conferència en línia que se centrarà en presentar aquells recursos, serveis, eines i plataformes en l’àmbit digital que l’ICGC posa a disposició de la ciutadania. https://www.icgc.cat/L-ICGC/Agenda/Conferencia-en-linia-Recursos-d-informacio-cartografica-digital-per-a-excursionistes

El projecte Woman Stats Maps està dedicat a posar sobre el mapa alguns dels aspectes que major incidència tenen sobre la vida de la dona al món. Alguns dels mapes en qüestió són: la seguretat física per a les dones; preferències pel sexe; el trànsit de dones; els matrimonis amb nenes; i la participació de la dona a la vida política. https://www.geografiainfinita.com/2015/03/la-situacion-de-la-mujer-en-el-mundo-a-traves-de-los-mapas/?utm_source=blogsterapp&utm_medium=twitter

A Europa hi ha cada dia una mitjana de 30.000 vols, que a l’any es tradueix en mil milions de passatgers. Entre els aeroports més freqüentats d’Europa hi trobem: Londres, l’eix sud d’Alemanya, París, Amsterdam… Els següents mapes mostren la densitat i els nodes principals del trànsit aeri europeu. https://www.geografiainfinita.com/2018/02/los-mapas-de-los-aeropuertos-con-mas-trafico-aereo-de-europa/?utm_source=blogsterapp&utm_medium=twitter 

Les trucades de mòbil, tot i que han disminuït amb l’ascens dels smartphones, continuen donant pistes de quins són els països on circula més informació. Aquesta informació representada de forma catogràfica dibuixa un mapa on s’evidencia clarament una dicotomia entre el desenvolupament dels països. https://www.geografiainfinita.com/2015/01/asi-fluyen-las-palabras-el-mapa-de-las-llamadas-internacionales/?utm_source=blogsterapp&utm_medium=twitter

L’Institut d’Estudis Catalans, amb la participació de la Unió Acadèmica Internacional, juntament amb l’Institut Europeu de la Mediterrània i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, i altres institucions acadèmiques i científiques, organitza el tercer seminari internacional Les ciutats mediterrànies: mobilitat i desplaçament de persones. El seminari tindrà lloc del 19 al 21 de febrer a la seu de l’Institut. https://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S93421.htm

L’any 2017 els creuers de luxe d’una sola companyia van emetre 10 vegades més d’òxids de sofre que els 260 milions de cotxes que hi havia a Europa. Els ports de Barcelona, Palma i Venècia són els més afectats per la contaminació dels creuers. https://www.ccma.cat/324/una-sola-empresa-de-creuers-emet-mes-oxids-de-sofre-que-tots-els-cotxes-deuropa/noticia/2928810/#.XhHQrGqS_As.twitter

La mitjana de consum d’aigua per cada habitant d’Espanya és de 132 litres. De fet, per posar una rentadora s’utilitzen entre 60 i 100 l; per un rentaplats entre 18 i 50 l (inclús 100 l si es fa a mà). Entre les Comunitats Autònomes, Castella i Lleó i València són les que més aigua gasten. Tanmateix, en l’última dècada, el consum d’aigua per habitant ha disminuït de manera notòria. https://www.geografiainfinita.com/2017/11/este-es-el-mapa-interactivo-del-consumo-de-agua-en-espana/?utm_source=blogsterapp&utm_medium=twitter

Avui dia el matrimoni igualitari està aprovat en una vintena de països. El primer país que ho va fer possible va ser els Països Baixos, l’any 2001. Tot i això, encara és existeixen països on l’homosexualitat té pena de mort, com són Mauritània, Iran, Sudan, entre d’altres. Quant als continents, Europa és el més tolerant en aquest àmbit. En el següent mapa es pot observar la dicotomia que existeix entre països. https://www.geografiainfinita.com/2015/07/lovewins-el-mapa-de-la-homosexualidad-en-el-mundo/?utm_source=blogsterapp&utm_medium=twitter

El 40% de la població mundial es concentra entre la Xina i l’Índia. En aquest mateix sentit, la regió del món més poblada és el sud-est asiàtic, on també s’hi troba Blangladesh o Indonèsia, que es troben entre els deu més poblats del planeta. https://www.geografiainfinita.com/2018/03/cuales-son-los-paises-mas-poblados-del-mundo/?utm_source=blogsterapp&utm_medium=twitter

 

L’any 2014 San Pedro Sula, a Hondures, era la ciutat amb la ràtio més elevada d’homicidis per habitant, exactament amb una taxa de 171 persones/any. De les 50 ciutats més perilloses del món la gran majoria se situen a Amèrica del Sud i a Amèrica Central. https://www.geografiainfinita.com/2015/01/en-tierra-hostil-las-ciudades-con-mas-muertes-violentas-del-mundo/?utm_source=blogsterapp&utm_medium=twitter

Espanya va tancar el 2018 amb 32 casos oberts i una sentència pel que fa a infraccions ambientals. Aquestes infraccions abracen la contaminació de les aigües i de l’aire, residus miners, la caça o el dany a ecosistemes.

https://www.eldiario.es/sociedad/Espana-infracciones-ambientales-Union-Europea_0_860214702.html

Mapes de diferents ciutats del món que evidencien la dicotomia que existeix als espais urbans entre els turistes i els habitants del lloc a través de la fotografia.

https://brilliantmaps.com/tourists-vs-locals/?fbclid=IwAR0sio4UKzLJAT0ahPCV9Qsxrx-LuInOqlzrv2RKhcze0kKtrA9i7E5Qlt4

El Producte Interior Brut per càpita és l’indicador més idoni per saber quins són els països més pobres i els més rics. Quant als pobres, encapçala la llista Sudan del Sud, amb només 221$ per persona/any. Entre els deu més pobres també s’hi troben Burundi, Madagascar o la República Democràtica del Congo, entre d’altres.

https://www.geografiainfinita.com/2018/12/los-paises-mas-pobres-del-mundo/

 

Cap estudi científic avala que aquests aliments siguin més sans i respectuosos amb el medi ambient. Es tracta, doncs, d’un etiquetatge que ens ha de fer reflexionar d’allò més. 

https://emprenem.ara.cat/creixer/fals-reclam-etiqueta-ecologica_0_2139986030.html?_ga=2.68030034.2120630249.1544539346-1384262916.1514721769

La Xina, amb 1.389 milions d’habitants, encapçala la llista dels 10 països més poblats del món, que tanca Japó, amb 126,56 milions d’habitants. Una dada més que significativa és que la Xina i Índia, els dos països amb més habitants, aglutinen el 40% de la població mundial.

https://www.geografiainfinita.com/2018/03/cuales-son-los-paises-mas-poblados-del-mundo/?utm_source=blogsterapp&utm_medium=twitter

Mapa interactiu on es representen les colònies industrials de Catalunya. Situades principalment a les comarques del Ripollès, Berguedà, Bages, Osona i Baix Llobregat van representar d’una forma sòlida el procés d’industrialització que va viure Catalunya entre el segle XIX i XX.

https://www.sapiens.cat/temes/catalunya/interactiu-mapa-de-les-colonies-industrials-de-catalunya_17860_102.html

L’any 2016, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 3 de cada 10 habitants del planeta tenien sobrepès. Aquesta xifra situa les persones amb sobrepès per damunt de les persones que passen gana. Una altra dada a tenir en compte és que si al 1975 l’obesitat infantil era de menys d’un 1%, al 2016 aquesta se situa al 7%.

https://www.ara.cat/suplements/diumenge/Obesitat-sobrepes-altra-malnutricio_0_2102189984.html

Gràfic que mostra les taxes de mortalitat infantil al món per països i continents, des de 1960 fins al 2016. La mortalitat infantil és un dels indicadors més importants per veure el nivell de desenvolupament dels països.

https://www.geografiainfinita.com/2018/09/la-evolucion-de-la-mortalidad-infantil-en-el-mundo/?utm_source=blogsterapp&utm_medium=twitter

Mapa interactiu de la UNESCO de les llengües del món en perill. En total són unes 3.000 llengües que es troben en aquesta situació, les quals estan classificades en: vulnerable, en perill, seriosament en perill, en situació crítica i extingida des de 1950.

http://www.unesco.org/new/es/communication-and-information/access-to-knowledge/linguistic-diversity-and-multilingualism-on-internet/atlas-of-languages-in-danger/

A partir de l’indicador ‘Volum d’aigua registrada i distribuïda a les llars”, expressat en litres/habitants/dia, s’ha confeccionat el mapa que mostra els litres que es gasten per persona a Espanya. La mitjana se situa en 132 litres per persona i dia.

https://www.geografiainfinita.com/2017/11/este-es-el-mapa-interactivo-del-consumo-de-agua-en-espana/?utm_source=blogsterapp&utm_medium=twitter

Coneixeu la festa de les Falles? La UNESCO va declarar les Festes del Foc del Solstici d’Estiu als Pirineus Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Agrupa un total de 63 municipis: 34 francesos, 17 catalans, 9 aragonesos i 3 andorrans. Aquest documental n’explica la història.

Aquesta eina de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya permet combinar mapes amb continguts per realitzar presentacions.

http://betaportal.icgc.cat/wordpress/storymaps/

També ofereix la possibilitat de realitzar jocs, com per exemple aquest, en què pots saber el teu coneixement sobre el territori català.

http://betaserver2.icgc.cat/storymap/html/visor.html?id=fac9a4c0-5ec4-11e8-87a2-9d6c007db534

L’Institut d’Estadística de Catalunya, juntament amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament, han desenvolupat un aplicatiu d’estadística per a alumnes d’educació primària i secundària. A través d’un conjunt d’activitats en les quals s’aplica l’estadística en casos reals tenen com a objectiu que els alumnes aprenguin conceptes estadístics i interpretin les dades d’una manera clara i entenedora.

http://aprenestadistica.idescat.cat/secundaria/index.html

 

L’ICGC ha posat en marxa una nova aplicació web, el Comparador Històric del Territori, que permet explorar l’evolució de qualsevol punt de Catalunya des de 1945 fins a l’actualitat. Un dels aspectes destacats és l’opció de crear un gif d’una àrea determinada per veure’n l’evolució animada al llarg del temps.

https://betaportal.icgc.cat/comparador-gificador/#15/42.1738/1.3162

La NASA, a partir de l’observació continuada de satèl·lits a la superfície de la Terra, ha fet públics uns vídeos que mostren com ha evolucionat la vida al nostre planeta des de 1997.

http://www.ccma.cat/el-temps/la-nasa-mostra-en-un-video-vint-anys-de-levolucio-de-la-vida-vegetal-a-la-terra/noticia/2821149/#.Wgwmtfad0_M.facebook

Recurso en el que el alumnado realiza un trabajo de investigación sobre cómo se reparte la riqueza en el mundo. Se trata de un conjunto de mapas en el que se plantean preguntas que deben ser respondidas.

http://arcg.is/2kMoLQc

Curs en anglès destinat a estudiants de secundària amb l’objectiu d’introduir l’arquitectura i la geografia urbana. Consta de set presentacions PowerPoint amb diverses activitats, tant al voltant de problemàtiques ambientals com de l’evolució estètica i cultural de les construccions a llarg de la història.

L’Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l’actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

http://ejatlas.org/

Web en francès de caràcter científic que té l’objectiu de compartir el saber i l’ensenyament de la ciència geogràfica. Trobareu gran quantitat de recursos classificats per nivells (primaria, secundaria, universitat), monografies, articles, etc…Interessant pestanya de vocabulari i nocions generals geogràfiques.

http://geoconfluences.ens-lyon.fr/

 

Web creada per un grup de joves especialistes en l’àmbit de les Relacions Internacionals i altres disciplines, entre elles la Geografia, on trobarem articles en format radiofònic i video d’anàlisi internacional.  http://elordenmundial.com/

 Programa per capítols creat per TV3 que vol fomentar la reflexió i el debat sobre activitats que poden millorar la societat i el món. Cada capítol tracta sobre un tema concret, on els protagonistes de projectes concrets sobre el terreny expliquen quins problemes tenen i què fan per superar-los.  (30′ aprox.)

http://blogs.tv3.cat/latituds

CapturaEl documental “El pati del darrere” és el retrat del paisatge, de la gent i de la història d’una de les zones més transformades de Catalunya i alhora del pulmó verd de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). És el retrat de la zona amb més acumulació d’infraestructures del país i alhora l’horta que produeix el 15% dels aliments que es mengen a la ciutat. Duració: 53′

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/el-pati-del-darrere/video/5567858/

CapturaPrograma de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona. Recull, descriu, analitza i denuncia situacions a tot el món en les quals es violen els Drets Humans, com a conseqüència de conflictes oberts o encoberts. Es mostra un mapa amb els principals conflictes actuals del món, amb fitxes i informació sobre cada conflicte.

http://observatori.org/

logo_observatori_paisatgeProjecte que pretén contribuir a l’actualització dels coneixements de l’alumnat d’ESO sobre la ciutat i el territori de la Catalunya actual i promoure la sensibilització envers el paisatge, com a component important del patrimoni natural i cultural del nostre país. De les 12 imatges proposades, es plantegen una sèrie d’activitats d’observació, anàlisi i reflexió del paisatge.

http://catpaisatge.net/educacio/index.php

icgcAquest vídeo de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya fa un repàs per la història de la mesura de la Terra: des de les primeres representacions de l’Antiguitat, quan el món era profundament misteriós, fins a l’actualitat, moment en què la cartografia ha quedat incorporada a la vida quotidiana. Es troben disponibles els subtítols en català, en castellà i en anglès. (33′ 33″)

https://www.youtube.com/watch?v=fcUZ7NJUdT0

iccGAIA · La Gran Mare és un documental de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya sobre l’origen, l’evolució i el futur de la Terra, amb èmfasi en els conceptes geològics i el paper de la vida i dels humans. Els fets i les idees es mostren mitjançant il·lustracions i animacions així com filmacions realitzades en llocs com museus i paisatges rellevants. També s’hi exposen les amenaces a la sostenibilitat del planeta.  Es tracten aspectes de la mitologia, conceptes com el Big Bang, la formació del planeta Terra, la història de la Terra, l’evolució de la vida, plaques tectòniques… (48′).

https://www.youtube.com/watch?v=OL6U_1WmBbw&feature=youtu.be

logotipCEDEl tema de la infecunditat a Espanya és tractat al primer número de Perspectives Demogràfiques que publica el Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB. Molt probablement, una de cada quatre dones nascudes al 1975 no tindrà fills quan arribin als 50 anys d’edat. Aquesta generació esdevindrà la més infecunda de totes les generacions nascudes a Espanya en els darrers 130 anys.

http://ced.uab.es/wp-content/uploads/2015/12/Perspectives-Demografiques_CAT_012016.pdf

ara.catGaleria de 50 imatges que pretenen ser una mostra de la diversitat de paisatges que es poden trobar a Catalunya. És una selecció  que ha fet la secció ARA Mirades, a partir de les 135 tipologies de paisatge que ha codificat l’Observatori del Paisatge.  Acompanya a cada imatge una identificació i una petita explicació de la tipologia de paisatge.

http://mirades.ara.cat/paisatges/

descarga (1)Simulació d’un viatge al centre del planeta Terra. Coneix què hi tens sota els teus peus, tant a les zones continentals com a les zones marítimes. A la simulació, a mesura que es va desplaçant el ratolí, un comptador indica a quina profunditat (mesurada en km) ens trobaríem i es visualitza què podríem trobar al llarg del camí fins arribar als 6.371 km de profunditat del centre de la terra.

http://www.bbc.com/future/bespoke/story/20150306-journey-to-the-centre-of-earth/

youtubeDocumental produït per Tony Comity, centrat a França però que presenta una realitat molt pròxima a tota Europa i al món occidental en general. És una reflexió sobre el contrast abismal que hi ha entre la crítica situació de les famílies per la crisi, la precarietat nutritiva als països en vies de desenvolupament i la nostra manera de consumir. Interessant per l’educació sobre consum responsable. El reportatge, emès per 30 minuts de TV3, és presentat en 3 fragments al Youtube: El menjar que llencem 1.2 (15’21”),  El menjar que llencem 2.a (7´34″), El menjar que llencem 2b (8´06″). Els tres fragments es van enllaçant .

https://www.youtube.com/watch?v=9QYTPzJ8h4w

youtubeDocumental sobre el menjar que llença la indústria alimentària i la cadena de distribució, útil per reflexionar sobre els milions de tones d’aliments llençats. Sobre aquesta situació calen actuacions a tres escales: consumidors; majoristes-minoristes i productors; polítics. Reportatge de Valentin Thurn, (54’48”)

El gust pel rebuig

youtubeReportatge sobre noves formes de màrqueting: el neuromàrqueting. El documental, emès pel programa 30 minuts de TV3, explora sobre la tècnica neurològica aplicada a les vendes. Pretén apel·lar a l’inconscient i a les emocions a l’hora de consumir; orientar conductes sense que els potencials consumidors no se n’adonin. Reportatge de Benoït Bringer.  (39´31″)

https://www.youtube.com/watch?v=PVRA_u-E3ZM

youtubeReportatge sobre els canvis produïts a la ciutat de Detroit en els darrers 5o anys. S’analitza el ràpid creixement de la ciutat lligat a la indústria de l’automòbil nordamericà dels anys 1960, esdevenint aleshores la capital automobilística del món i la quarta ciutat més poblada dels EEUU. Ara, la crisi i els canvis al sector han comportat la destrucció de llocs de treball, delinqüència, corrupció, edificis abandonats…  Avui la ciutat esdevé un espai per noves oportunitats i el vídeo permet el debat. (11’28”)

https://www.youtube.com/watch?v=oi2Ja3AmJ9k

youtubeReportatge sobre l’illa de Migingo, una petita illa de la mida d’un camp de futbol, situada al mig del Llac Victòria. El reportatge pretén fer una reflexió de com l’home pot impactar sobre l’ecosistema. L’illa de Migingo, avui disputada entre Uganda i Kènia, va ser colonitzada pels britànics. La introducció de la perca del Nil ara fa uns 70 anys va provocar a la zona nombrosos canvis econòmics, socials, demogràfics… que ara es sumen als canvis climàtics. (5’46”)

https://www.youtube.com/watch?v=cOkn0M7R7FQ

logoExercicis de localització de països, capitals, mars, oceans, rius… de l’àrea del Pròxim Orient, amb diferents nivells de dificultat.  Aquests mapes interactius han estat seleccionats per l’espai “Interpretant el món àrab i l’islam” que el periodista i arabista Jordi Llaonart té destinat a blocs de VilaWeb.

http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam/jocs-amb-mapes-interactius-per-aprendre-geografia-del-proxim-orient-nivell-iv-xi/?utm_source=feedburner&utm_medium=email&utm_campaign=Feed%3A+arabislamblog+%28Interpretant+el+m%C3%B3n+%C3%A0rab+i+l%27islam%29

icgcInstrument útil per la detecció de canvis geogràfics i urbanístics al territori i per determinar el moment en què aquests s’han produït, sobre la cartografia oficial. El visualitzador de canvis urbanístics pot ser dividit en 2, 4, 6 o 8 finestres segons la voluntat de l’usuari, i per a cada una d’elles es pot triar l’any del qual es vol visualitzar l’ortofotomapa corresponent. Cal tenir en compte que la producció de l’ortofotomapa no abasta la totalitat de Catalunya cada any, fet pel qual per alguns dels anys no es visualitza informació en determinades àrees. Molt il·lustratius els canvis urbanístics de les ciutats, especialment la de Barcelona.

http://betaportal.icgc.cat/canurb/

icgcEina senzilla que mostra, amb un sol impacte visual, les transformacions geogràfiques del territori. En moure el ratolí per la pantalla, es visualitza una àrea circular on és mostra com era l’any 1945 (o 1956 a escollir). Amb aquest funcionament s’evidencien amb detall les transformacions geogràfiques de l’indret. És un recurs de fàcil ús; a la part superior dreta de la pantalla, uns botons permeten canviar l’ordre del fons i l’any de visualització.

http://betaserver.icgc.cat/visor/catalunya_ull_del_temps.html#15/41.4121/2.2201

icgcMaterial fotogràfic que permet comparar el territori català en tres moments diferents: 1945-46, 1956-57 i l’actualitat. Un cercador permet situar-se en l’indret escollit i comparar de manera simultània entre les imatges de les primeres fotografies aèries realitzades a Catalunya els anys 1945-46, les realitzades en el segon vol al 1956-57 i les actuals. És una eina eficaç per l’anàlisi dels canvis d’usos del sòl en els darrers setanta anys.

http://betaportal.icgc.cat/canurb/cathistoric.html

índex

Fantàstiques imatges aèries de la serralada de l’Himàlaia obtingudes gràcies a les tecnologies de filmació més avançades. El vídeo mostra, amb gran resolució, imatges de la ciutat de Katmandú, grans saltants d’aigua, zones boscoses i abruptes i les muntanyes més verticals de l’Himàlaia amb cims emblemàtics com l’Everest, l’Ama Dablam i el Lhotse. (2’29”)

https://vimeo.com/121045965

logo-tv3El Qiang té 12 anys i és de l’ètnia lisu, viu en un poblet de les muntanyes de la província de Yunnan, a la vora del riu Nu. Per anar a l’escola ha de travessar el riu per una zona de corrents forts on no hi ha cap pont, però aquesta gent ha trobat una manera enginyosa de travessar-lo, tot i que és una mica arriscada. 25 min.

 

http://www.ccma.cat/tv3/camins-perillosos-escola/

índexBanc d’imatges. El web de Yan Arthus-Bertrand, fotògraf francès, conté fantàstiques imatges d’arreu del món que es poden descarregar gratuïtament. L’objectiu de la seva càmera captura imatges de gran bellesa i sensibilitat tant pel que fa a a les persones com per a problemes mediambientals.

http://www.yannarthusbertrand.org/es

AtlesturismeEl Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes Turístics de Catalunya és el resultat del conveni signat entre el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i la Universitat de Barcelona. Té com a propòsit presentar algunes idees bàsiques sobre el fenomen turístic a Catalunya a partir de tres característiques principals: la seva dimensió global, la seva potencialitat per a generar riquesa i el seu caràcter canviant, que obliga a establir estratègies d’adaptació quasibé de manera permanent.

http://www.ub.edu/mapaturismecat/ARTS/000.html

Pàgina de la Fundació del Món Rural, plantejada com a eina de reflexió sobre les realitats específiques i diferencials del món rural català. Conté mapes, gràfics, quadres i imatges amb la finalitat de facilitar-ne l’ús a escoles i instituts. A part del material gràfic de l’atles, es donen unes orientacions didàctiques i es faciliten quatre exemples d’aplicació a l’aula.

http://www.fmr.cat/atles/

imagesMaterials elaborats per la Cartoteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es tracta de documents en format PDF que mostren, de manera gràfica, les diverses funcionalitats dels recursos de cartografia digital disponibles a la xarxa (l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, l’Instituto Geológico y Minero de España, la OECD o l’Agència Catalana de l’Aigua, per exemple).  

http://ddd.uab.cat/search?ln=ca&cc=recdoc&sc=1&p=cartoteca+general&f=author&action_search=Cerca