Paisatges
El relleu és un element important del mapa. Ens ajuda a comprendre el territori i ens possibilita navegar el mapa de manera eficient. Més enllà del propi mapa, el pendent i l’orientació de les muntanyes determina aspectes físics com la vegetació, humitat, grau d’insolació, etc. I també d’altres aspectes humans com la urbanització, el traçat de les vies de comunicació, etc.
“Relleu i ombra” és una eina que permet analitzar aspectes relatius al relleu del territori en temps real, interactuant des del navegador web. Gràficament aquest prototip permet determinar les àrees planes i les escarpades (o amb un determinat pendent), determinar les vessants solanes o obagues (o amb una determinada orientació), i acolorir les ombres de muntanya.
Geòlegs.cat és un grup de geòlegs apassionats per l’ensenyament i la divulgació de la Geologia i les Ciències de la Terra. Treballen sobretot a la Universitat de Barcelona, al departament de Didàctica de les Ciències Experimentals, formant als futurs professors en l’art de l’ensenyament de les Ciències en general i les Ciències de la Terra en particular. Al seu web, a l’apartat de ‘Recursos didàctics’ hi podem trobar un recull d’enllaços a pàgines web i recursos gratuïts dirigits tant a científics de professió, com a mestres i professors o aficionats i curiosos per les Ciències de la Terra i de l’Espai.
https://www.geoleg.cat/index.php/que-oferim/recursos-didactics
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha creat un visor comparatiu entre les imatges de les zones afectades per les fortes pluges dels dies 22 i 23 d’octubre i les obtingudes al maig-juny del 2018. https://visors.icgc.cat/riuades/#11/41.2657/1.0993
La ponència es realitzarà el proper 21 de novembre de 18:30 a 20:30 a la seu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
De la mà d
el doctor Martí Boada, el programa ‘Boscos’ de TV3 fa un repàs a les diferents tipologies de bosc que es troben a Catalunya.
https://www.youtube.com/channel/UCluY1UK0tCev1015_MQtuYw/featured
L’ICGC ha posat en marxa una nova aplicació web, el Comparador Històric del Territori, que permet explorar l’evolució de qualsevol punt de Catalunya des de 1945 fins a l’actualitat. Un dels aspectes destacats és l’opció de crear un gif d’una àrea determinada per veure’n l’evolució animada al llarg del temps.
https://betaportal.icgc.cat/comparador-gificador/#15/42.1738/1.3162
La reintroducció dels llops al parc nacional de Yellowstone, als Estats Units, després de 70 anys d’absència, va suposar una autèntica cascada tròfica, fins al punt que va canviar, inclús, el comportaments dels rius.
Projecte que pretén contribuir a l’actualització dels coneixements de l’alumnat d’ESO sobre la ciutat i el territori de la Catalunya actual i promoure la sensibilització envers el paisatge, com a component important del patrimoni natural i cultural del nostre país. De les 12 imatges proposades, es plantegen una sèrie d’activitats d’observació, anàlisi i reflexió del paisatge.
Galeria de 50 imatges que pretenen ser una mostra de la diversitat de paisatges que es poden trobar a Catalunya. És una selecció que ha fet la secció ARA Mirades, a partir de les 135 tipologies de paisatge que ha codificat l’Observatori del Paisatge. Acompanya a cada imatge una identificació i una petita explicació de la tipologia de paisatge.
Eina senzilla que mostra, amb un sol impacte visual, les transformacions geogràfiques del territori. En moure el ratolí per la pantalla, es visualitza una àrea circular on és mostra com era l’any 1945 (o 1956 a escollir). Amb aquest funcionament s’evidencien amb detall les transformacions geogràfiques de l’indret. És un recurs de fàcil ús; a la part superior dreta de la pantalla, uns botons permeten canviar l’ordre del fons i l’any de visualització.
http://betaserver.icgc.cat/visor/catalunya_ull_del_temps.html#15/41.4121/2.2201
Material fotogràfic que permet comparar el territori català en tres moments diferents: 1945-46, 1956-57 i l’actualitat. Un cercador permet situar-se en l’indret escollit i comparar de manera simultània entre les imatges de les primeres fotografies aèries realitzades a Catalunya els anys 1945-46, les realitzades en el segon vol al 1956-57 i les actuals. És una eina eficaç per l’anàlisi dels canvis d’usos del sòl en els darrers setanta anys.
Fantàstiques imatges aèries de la serralada de l’Himàlaia obtingudes gràcies a les tecnologies de filmació més avançades. El vídeo mostra, amb gran resolució, imatges de la ciutat de Katmandú, grans saltants d’aigua, zones boscoses i abruptes i les muntanyes més verticals de l’Himàlaia amb cims emblemàtics com l’Everest, l’Ama Dablam i el Lhotse. (2’29”)
El Qiang té 12 anys i és de l’ètnia lisu, viu en un poblet de les muntanyes de la província de Yunnan, a la vora del riu Nu. Per anar a l’escola ha de travessar el riu per una zona de corrents forts on no hi ha cap pont, però aquesta gent ha trobat una manera enginyosa de travessar-lo, tot i que és una mica arriscada. 25 min.
Banc d’imatges geològiques. L’àlbum està organitzat en trenta apartats que facilita la cerca d’imatges.
Banc d’imatges. El web de Yan Arthus-Bertrand, fotògraf francès, conté fantàstiques imatges d’arreu del món que es poden descarregar gratuïtament. L’objectiu de la seva càmera captura imatges de gran bellesa i sensibilitat tant pel que fa a a les persones com per a problemes mediambientals.
Flashes de Geografia. Indica a partir d’una llegenda algunes espècies vegetals i permet situar-les sobre el mapa de la península ibèrica
http://ntic.educacion.es/w3/recursos/secundaria/sociales/geografia/distribucion_vegetacion.html
Article de la BBC sobre el gel de l’Antàrtida. Mesura del gel.
Proposta en format web que mostra continguts relacionats amb els climes temperats. A partir de mapes animats presenta els diferents tipus de climes temperats, així com les característiques dels mateixos. Disposa d’un bloc amb diferents activitats relacionades amb aquest climes i una avaluació. Conté material per al professorat en forma de solucionari.
La proposta es centra en treballar els climes càlids. Ofereix una avaluació inicial, fitxes resum amb els trets bàsics dels climes a estudiar així com la localització dels mateixos i els paisatges que generen.
A partir d’unes imatges on es pot apreciar l’evolució de 4 paisatges i l’anàlisi d’unes webs relacionades, l’alumnat ha de realitzar un pòster o un PowerPoint i presentar els motius de perquè han estat alterats posant en perill l’equilibri del planeta. També es demana la proposta de solucions.
La pàgina web de l’exposició itinerant ATRAPATS AL GEL permet fer una visita virtual a l’exposició. Aquesta “visita virtual” es complementa amb un dossier per a l’alumne preparat a tal efecte, del qual se’n poden aprofitar els apartats específics de la matèria. La pàgina conté vídeos, fotografies, biografies, referències bibliogràfiques, enllaços web, dossier per al professorat, dossier per a l’alumnat, tallers per fer a l’aula, que permeten un apropament al món Antàrtic.
A partir de mitjans audiovisuals, en aquest cas amb la visualització d’un vídeo de la sèrie “el Paisatge favorit de Catalunya”, l’alumnat s’endinsarà en l’estudi del concepte de paisatge així com en l’aproximació i identificació al paisatge humanitzat. A partir de la visualització de l’episodi d’aquesta sèrie de TV3, l’alumnat haurà de respondre una sèrie de qüestions per acabar realitzant una fotografia del seu paisatge més proper i identificar perquè es tracta d’un paisatge natural o modificat per l’ésser humà.
A partir de la informació de climes i paisatges que l’alumnat trobarà en un apartat de recursos de l’XTEC haurà de relacionar en l’activitat, diferents imatges de paisatges amb el seu clima corresponent. A més a més, haurà de completar les característiques climàtiques de cada paisatge; temperatures, precipitacions i la localització. Es tracta de crear un document word amb les fitxes de 9 dels paisatges climàtics més representatius del planeta.
L’alumnat farà diverses activitats centrades en la diversitat climàtica de l’estat espanyol. Primer situarà les coordenades de la Península i dels arxipèlags, després intentarà esbrinar-ne les causes de la varietat, per acabar buscant informació sobre els climes a Espanya.
La proposta se centra en completar un mapa conceptual a partir de les característiques de la geografia del continent asiàtic atenent a la informació facilitada per la Viquipèdia. L’activitat es complementa amb la resposta a una sèrie de preguntes sobre les característiques del relleu asiàtic, la localització en un mapa mut d’un seguit d’indrets físics, i la realització de dues recerques a Internet relacionades amb el mar d’Aral (visionat d’un fragment de vídeo) i l’Everest.
La proposta se centra en construir una presentació de diapositives (Power Point) amb 5 llocs geogràfics del continent. De cada lloc seleccionat cal incloure la identificació de les seves característiques, la seva localització i fotografies dels seus paisatges més emblemàtics, amb la inclusió d’una fotografia de satèl·lit. Finalment es treballa la definició de conceptes, la identificació de problemàtiques geogràfiques d’aquest entorn i el treball d’un mapa mut.
Aquesta proposta integra dues seqüències de treball en grup per apropar-se al relleu del continent americà. La primera aconsella la pràctica de mapes flash interactius per passar després a fixar dos itineraris amb Google maps i cercar quines unitats de relleu del continent travessen. La segona fomenta la recerca a Google maps o Google Earth per tal d’identificar imatges satèl·lit que s’han captat amb aquests recursos. A continuació es completa la proposta amb el visionat d’un vídeo sobre el qual cal respondre una sèrie de preguntes.
La proposta treballa el relleu d’Espanya i Catalunya a través de mapes flash interactius, la identificació de paisatges d’Espanya, el visionat d’un vídeo per poder observar l’aspecte del relleu català des de l’aire i la lectura d’un article de La Vanguardia sobre les riuades a Catalunya del novembre del 1982. Al voltant d’aquests recursos es proposen preguntes per respondre i petites recerques.
Aquesta activitat és una de les propostes didàctiques que fa el CERES sobre l’Atles de la nova ruralitat. Planteja fer una sortida al camp i dóna pautes molt detallades per fer l’observació d’un paisatge agrari, diferenciant els elements abiòtics, biòtics i antròpics i classificant-los segons diverses tipologies. També fa propostes per a la preparació de la sortida i activitats posteriors de síntesi i comunicació dels resultats de l’observació. Acaba amb activitats d’ampliació.
L’alumnat, a partir de la informació que trobarà a una pàgina web (definicions, planisferis, mapes conceptuals, imatges…) ha de resoldre les activitats d’una fitxa de treball. Les activitats són d’observació, anàlisi, identificació, interpretació, classificació i lectura comprensiva.
L’alumnat, fent les activitats sobre els paisatges d’Europa, aprendrà lèxic buscant el significat en diccionaris digitals, veurà un vídeo sobre l’agricultura mediterrània i respondrà un qüestionari, llegirà textos, elaborarà un mapa seguint un model, organitzarà la informació en una taula, farà un resum i contestarà un test interactiu.
Els/les alumnes hauran de localitzar en un mapa la Catalunya humida i la Catalunya seca, faran un esquema de les característiques dels principals paisatges agraris catalans, relacionaran imatges amb informacions, situaran diversos elements dels paisatges en un mapa i coneixeran a partir d’una notícia quines previsions de futur hi ha pel que fa al clima i les possibles conseqüències que se’n poden derivar.
Paquets d’activitats per treballar aspectes físics del planeta: continents, oceans, climes i paisatges.
Repassa conceptes relacionats amb l’activitat econòmica (sectors, l’oferta i la demanda, diferències entre població activa i població passiva, etc) Fa èmfasi especialment a alguns aspectes de l’agricultura: tipus d’activitats agràries, paisatges agraris, localització de determinats conreus a Espanya i a Catalunya…
Resum del reportatge sobre la vida dels habitants al cor de la taigà siberiana. El documental segueix un caçador a través de les quatre estacions de l’any. (3′ 06″)
http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=49522&catid=2398
Reportatge sobre el patrimoni natural de la península Ibèrica. Recorregut per espais espanyols dignes de ser protegits: El Cañón de Río Lobos, les Bardenas Reales, el Pinar de Rodeno o Cabo Vilán. (25′ 35″)
http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-vinculo-con-la-tierra/vinculo-tierra-paisaje/617804/
