Medi físic
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha creat un visor comparatiu entre les imatges de les zones afectades per les fortes pluges dels dies 22 i 23 d’octubre i les obtingudes al maig-juny del 2018. https://visors.icgc.cat/riuades/#11/41.2657/1.0993
La ponència es realitzarà el proper 21 de novembre de 18:30 a 20:30 a la seu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
L’ICGC ha posat en marxa una nova aplicació web, el Comparador Històric del Territori, que permet explorar l’evolució de qualsevol punt de Catalunya des de 1945 fins a l’actualitat. Un dels aspectes destacats és l’opció de crear un gif d’una àrea determinada per veure’n l’evolució animada al llarg del temps.
https://betaportal.icgc.cat/comparador-gificador/#15/42.1738/1.3162
La reintroducció dels llops al parc nacional de Yellowstone, als Estats Units, després de 70 anys d’absència, va suposar una autèntica cascada tròfica, fins al punt que va canviar, inclús, el comportaments dels rius.
Recurs que tracta sobre els aspectes i eines bàsiques a entendre i saber utilitzar per comprendre el relleu.
Material fotogràfic que permet comparar el territori català en tres moments diferents: 1945-46, 1956-57 i l’actualitat. Un cercador permet situar-se en l’indret escollit i comparar de manera simultània entre les imatges de les primeres fotografies aèries realitzades a Catalunya els anys 1945-46, les realitzades en el segon vol al 1956-57 i les actuals. És una eina eficaç per l’anàlisi dels canvis d’usos del sòl en els darrers setanta anys.
Fantàstiques imatges aèries de la serralada de l’Himàlaia obtingudes gràcies a les tecnologies de filmació més avançades. El vídeo mostra, amb gran resolució, imatges de la ciutat de Katmandú, grans saltants d’aigua, zones boscoses i abruptes i les muntanyes més verticals de l’Himàlaia amb cims emblemàtics com l’Everest, l’Ama Dablam i el Lhotse. (2’29”)
El Qiang té 12 anys i és de l’ètnia lisu, viu en un poblet de les muntanyes de la província de Yunnan, a la vora del riu Nu. Per anar a l’escola ha de travessar el riu per una zona de corrents forts on no hi ha cap pont, però aquesta gent ha trobat una manera enginyosa de travessar-lo, tot i que és una mica arriscada. 25 min.
Banc d’imatges geològiques. L’àlbum està organitzat en trenta apartats que facilita la cerca d’imatges.
Banc d’imatges. El web de Yan Arthus-Bertrand, fotògraf francès, conté fantàstiques imatges d’arreu del món que es poden descarregar gratuïtament. L’objectiu de la seva càmera captura imatges de gran bellesa i sensibilitat tant pel que fa a a les persones com per a problemes mediambientals.
Cartoteca digital de l’Académie d’Aix-Marseille. Disposa de planisferis, mapes per continents, mapes per regions… De cada territori presenta mapes muts en diferents versions (amb xarxa hidrogràfica, amb divisions administratives, amb nuclis urbans…). Permet descarregar el mapa en diferents formats, molt apropiats per imprimir.
Demostració de com poden afectar unes pluges sobre una intervenció dels éssers humans poc afortunada. (3′ 40″)
http://www.youtube.com/watch?v=EMRyvMaDffE&feature=player_embedded#at=170
Joc de localització de rius peninsulars i els seus afluents.
http://www.juegos-geograficos.com/juegos-geografia-Rios-de-Espana-_pageid126.html
Organitzat per apartats: Univers i Terra, Cartografia, Relleu, Clima, Hidrografia.
http://contenidos.educarex.es/mci/2004/35/Diccionario/diccionariovisua.html
Flashes de Geografia. Indica a partir d’una llegenda algunes espècies vegetals i permet situar-les sobre el mapa de la península ibèrica
http://ntic.educacion.es/w3/recursos/secundaria/sociales/geografia/distribucion_vegetacion.html
Flashes de Geografia. El règim dels rius de la península Ibèrica.
http://ntic.educacion.es/w3/recursos/secundaria/sociales/geografia/regimen_fluvial.html
Article de la BBC sobre el gel de l’Antàrtida. Mesura del gel.
Activitat sísmica i volcànica a El Hierro. Recursos de l’Instituto Geográfico Nacional: galeria de fotos, darrers terratrèmols, etc.
Webquest destinada a facilitar la construcció d’un climograma i a la interpretació de les dades dels climogrames. Tanmateix ofereix els recursos i les eines necessàries per relacionar el climograma amb el tipus de clima i paisatge.
Proposta en format web que mostra continguts relacionats amb els climes temperats. A partir de mapes animats presenta els diferents tipus de climes temperats, així com les característiques dels mateixos. Disposa d’un bloc amb diferents activitats relacionades amb aquest climes i una avaluació. Conté material per al professorat en forma de solucionari.
La proposta es centra en treballar els climes càlids. Ofereix una avaluació inicial, fitxes resum amb els trets bàsics dels climes a estudiar així com la localització dels mateixos i els paisatges que generen.
La pàgina web de l’exposició itinerant ATRAPATS AL GEL permet fer una visita virtual a l’exposició. Aquesta “visita virtual” es complementa amb un dossier per a l’alumne preparat a tal efecte, del qual se’n poden aprofitar els apartats específics de la matèria. La pàgina conté vídeos, fotografies, biografies, referències bibliogràfiques, enllaços web, dossier per al professorat, dossier per a l’alumnat, tallers per fer a l’aula, que permeten un apropament al món Antàrtic.
A partir de mitjans audiovisuals, en aquest cas amb la visualització d’un vídeo de la sèrie “el Paisatge favorit de Catalunya”, l’alumnat s’endinsarà en l’estudi del concepte de paisatge així com en l’aproximació i identificació al paisatge humanitzat. A partir de la visualització de l’episodi d’aquesta sèrie de TV3, l’alumnat haurà de respondre una sèrie de qüestions per acabar realitzant una fotografia del seu paisatge més proper i identificar perquè es tracta d’un paisatge natural o modificat per l’ésser humà.
A través de la realització de dues activitats interactives (JClic) l’alumnat respondrà a una sèrie de qüestions sobre el relleu terrestre i marítim del món i del continent europeu. El navegador interactiu JClic permet el recompte de les respostes encertades, les quals seran anotades per l’alumnat en un full de registre.
La proposta se centra en completar un mapa conceptual a partir de les característiques de la geografia del continent asiàtic atenent a la informació facilitada per la Viquipèdia. L’activitat es complementa amb la resposta a una sèrie de preguntes sobre les característiques del relleu asiàtic, la localització en un mapa mut d’un seguit d’indrets físics, i la realització de dues recerques a Internet relacionades amb el mar d’Aral (visionat d’un fragment de vídeo) i l’Everest.
La proposta se centra en construir una presentació de diapositives (Power Point) amb 5 llocs geogràfics del continent. De cada lloc seleccionat cal incloure la identificació de les seves característiques, la seva localització i fotografies dels seus paisatges més emblemàtics, amb la inclusió d’una fotografia de satèl·lit. Finalment es treballa la definició de conceptes, la identificació de problemàtiques geogràfiques d’aquest entorn i el treball d’un mapa mut.
Aquesta proposta integra dues seqüències de treball en grup per apropar-se al relleu del continent americà. La primera aconsella la pràctica de mapes flash interactius per passar després a fixar dos itineraris amb Google maps i cercar quines unitats de relleu del continent travessen. La segona fomenta la recerca a Google maps o Google Earth per tal d’identificar imatges satèl·lit que s’han captat amb aquests recursos. A continuació es completa la proposta amb el visionat d’un vídeo sobre el qual cal respondre una sèrie de preguntes.
En aquesta proposta es demana conèixer les unitats de relleu terrestre i marítim d’Àfrica a partir de resoldre mapes flash, omplir un mapa mut i crear petits textos descriptius sobre la geografia del continent. Amb la informació creada i la cerca d’imatges a Internet cal crear un mural virtual.
La proposta treballa el relleu d’Espanya i Catalunya a través de mapes flash interactius, la identificació de paisatges d’Espanya, el visionat d’un vídeo per poder observar l’aspecte del relleu català des de l’aire i la lectura d’un article de La Vanguardia sobre les riuades a Catalunya del novembre del 1982. Al voltant d’aquests recursos es proposen preguntes per respondre i petites recerques.
L’alumnat estudiarà les dades climàtiques de quatre estacions catalanes, identificarà aquella que pertany a un tipus de clima diferent de les altres tres i les situarà en el mapa de Catalunya.
Mitjançant diverses activitats al voltant de la web del Servei Català de Meteorologia, l’alumnat aprendrà com saber en tot moment i des de qualsevol lloc quin és el temps que fa arreu de Catalunya.
Aquesta activitat és una de les propostes didàctiques que fa el CERES sobre l’Atles de la nova ruralitat. Planteja fer una sortida al camp i dóna pautes molt detallades per fer l’observació d’un paisatge agrari, diferenciant els elements abiòtics, biòtics i antròpics i classificant-los segons diverses tipologies. També fa propostes per a la preparació de la sortida i activitats posteriors de síntesi i comunicació dels resultats de l’observació. Acaba amb activitats d’ampliació.
Els/les alumnes hauran de localitzar en un mapa la Catalunya humida i la Catalunya seca, faran un esquema de les característiques dels principals paisatges agraris catalans, relacionaran imatges amb informacions, situaran diversos elements dels paisatges en un mapa i coneixeran a partir d’una notícia quines previsions de futur hi ha pel que fa al clima i les possibles conseqüències que se’n poden derivar.
Joc de localització de rius i afluents a la península Ibèrica. Dóna puntuació.
Joc de localització d’illes i costes de la península Ibèrica. Dóna puntuació.
Consta de sis fitxes d’activitats que permeten comprendre els continguts conceptuals que fan referència al temps atmosfèric, el clima i als factors que el condicionen.
Pàgina interactiva sobre el vent: direcció, velocitat, escala Beaufort…
Activitats per repassar els processos de formació del relleu. S’hi poden treballar les parts de la Terra, la deriva continental, la tectònica de plaques, els processos de formació del relleu, tipus de volcans, terratrèmols, falles…
Reportatge sobre el patrimoni natural de la península Ibèrica. Recorregut per espais espanyols dignes de ser protegits: El Cañón de Río Lobos, les Bardenas Reales, el Pinar de Rodeno o Cabo Vilán. (25′ 35″)
http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-vinculo-con-la-tierra/vinculo-tierra-paisaje/617804/
