per a l'ensenyament de la geografia

Natura tecnologia i societat

Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, i Jorge Olcina Cantos,  catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d’Alacant i president de l’Associació Espanyola de Geografia, publiquen a El Confidencial un article titulat “Por qué debe interesarte la geografía si te preocupa la crisis climática“.

Es tracta d’una interessant reflexió sobre com el coneixement geogràfic podria reduir la nostra exposició al risc davant la crisi climàtica i permetria un millor aprofitament dels recursos naturals.

El podeu llegir aquí.

El web d’IRIS (Incorporated Research Institutions for Seismology) ofereix una selecció de programes per monitoritzar i explorar terratrèmols, material educatiu per a parlar del tema a classe (animacions, softwares educatius, etc) i altres productes divulgatius i pedagògics.

Els objectius d’IRIS son, entre altres, facilitar la investigació de fonts sísmiques i propietats de la Terra mitjançant mètodes sísmics i altres mètodes geofísics; promoure l’intercanvi de dades i coneixements sísmics i d’altres geofísics mitjançant l’ús d’estàndards per a operacions de xarxa i formats de dades, i mitjançant la consecució de polítiques d’accés a dades gratuït i sense restriccions; fomentar la cooperació entre membres d’IRIS, afiliats i altres organitzacions per tal d’avançar en la investigació i l’educació sismològiques, ampliar la diversitat de la plantilla de geociències, i millorar l’alfabetització en ciències de la Terra en el públic en general.

https://www.iris.edu/hq/programs/epo

El relleu és un element important del mapa. Ens ajuda a comprendre el territori i ens possibilita navegar el mapa de manera eficient. Més enllà del propi mapa, el pendent i l’orientació de les muntanyes determina aspectes físics com la vegetació, humitat, grau d’insolació, etc. I també d’altres aspectes humans com la urbanització, el traçat de les vies de comunicació, etc.

“Relleu i ombra” és una eina que permet analitzar aspectes relatius al relleu del territori en temps real, interactuant des del navegador web. Gràficament aquest prototip permet determinar les àrees planes i les escarpades (o amb un determinat pendent), determinar les vessants solanes o obagues (o amb una determinada orientació), i acolorir les ombres de muntanya.

https://betaportal.icgc.cat/wordpress/relleu-i-ombra/

El servidor SatCat, una iniciativa pionera a l’estat espanyol, dóna accés a un banc històric d’imatges del territori català preses pels satèl·lits Landsat entre l’any 1972 i l’actualitat.

Els últims anys, GRUMETS (el (Grup de Recerca Mètodes i Aplicacions en Teledetecció i Sistemes d’Informació Geogràfica) ha estat ordenant i carregant al servidor totes les imatges de Catalunya provinents del satèl·lit més important del món per la observació de la Terra a escala detallada, el Landsat. El seu objectiu ha estat oferir al món, i de forma gratuïta, tota aquesta informació. Amb aquesta iniciativa, SatCat ha atrapat el vertiginós ritme d’incorporació de dades que proporciona aquest satèl·lit de cobertura mundial i ha contribuït al que s’anomena “la revolució petapíxel” que ofereix la teledetecció, on els científics treballen amb milers de bilions de píxels, la quantitat de dades més gran que la humanitat ha tingut mai sobre cap tema.

El servidor SatCat proporciona imatges històriques i recents, coherents entre elles i fàcilment comparables. Això permet visualitzar els canvis sobre una mateixa zona com si fossin una pel·lícula. Així mateix, està preparat perquè els seus usuaris es puguin descarregar imatges per al seu ús professional en teledetecció. Totes les imatges es poden veure tant en color natural, com en fals color (on s’aprecien més detalls que en una foto convencional) i s’hi pot “viatjar” amb les eines convencionals de zoom, desplaçament, etc. A més, cada escena porta les seves metadades (informació tècnica completa de data, hora, característiques del sensor, etc) estandarditzades.

http://www.opengis.uab.cat/wms/satcat/

 

 

 

 

Ventusky és una aplicació desenvolupada per InMeteo, una empresa meteorològica txeca amb seu a Pilsen que centren la seva tasca en la predicció del temps i la visualització de dades meteorològiques. El seu portal, creat el 2006, és un dels que rep més visites de la República Txeca.

Aquesta aplicació mostra dades meteorològiques de tot el món i permet controlar el desenvolupament meteorològic de qualsevol lloc de la terra.

La meteorologia és un sistema interdependent. Per exemple, un huracà a l’Atlàntic té la capacitat d’influir en la distribució de les formacions de pressió a Europa. L’aplicació Ventusky permet il·lustrar la interdependència de tot el sistema, mostrant el desenvolupament de la pressió, el vent, la nuvolositat, les precipitacions i la temperatura al mapa.

https://www.ventusky.com/

Geòlegs.cat és un grup de geòlegs apassionats per l’ensenyament i la divulgació de la Geologia i les Ciències de la Terra. Treballen sobretot a la Universitat de Barcelona, al departament de Didàctica de les Ciències Experimentals, formant als futurs professors en l’art de l’ensenyament de les Ciències en general i les Ciències de la Terra en particular. Al seu web, a l’apartat de ‘Recursos didàctics’ hi podem trobar un recull d’enllaços a pàgines web i recursos gratuïts dirigits tant a científics de professió, com a mestres i professors o aficionats i curiosos per les Ciències de la Terra i de l’Espai.

https://www.geoleg.cat/index.php/que-oferim/recursos-didactics

L’any 2017 els creuers de luxe d’una sola companyia van emetre 10 vegades més d’òxids de sofre que els 260 milions de cotxes que hi havia a Europa. Els ports de Barcelona, Palma i Venècia són els més afectats per la contaminació dels creuers. https://www.ccma.cat/324/una-sola-empresa-de-creuers-emet-mes-oxids-de-sofre-que-tots-els-cotxes-deuropa/noticia/2928810/#.XhHQrGqS_As.twitter

La mitjana de consum d’aigua per cada habitant d’Espanya és de 132 litres. De fet, per posar una rentadora s’utilitzen entre 60 i 100 l; per un rentaplats entre 18 i 50 l (inclús 100 l si es fa a mà). Entre les Comunitats Autònomes, Castella i Lleó i València són les que més aigua gasten. Tanmateix, en l’última dècada, el consum d’aigua per habitant ha disminuït de manera notòria. https://www.geografiainfinita.com/2017/11/este-es-el-mapa-interactivo-del-consumo-de-agua-en-espana/?utm_source=blogsterapp&utm_medium=twitter

L’ICGC ha posat en marxa una nova aplicació web, el Comparador Històric del Territori, que permet explorar l’evolució de qualsevol punt de Catalunya des de 1945 fins a l’actualitat. Un dels aspectes destacats és l’opció de crear un gif d’una àrea determinada per veure’n l’evolució animada al llarg del temps.

https://betaportal.icgc.cat/comparador-gificador/#15/42.1738/1.3162

La NASA, a partir de l’observació continuada de satèl·lits a la superfície de la Terra, ha fet públics uns vídeos que mostren com ha evolucionat la vida al nostre planeta des de 1997.

http://www.ccma.cat/el-temps/la-nasa-mostra-en-un-video-vint-anys-de-levolucio-de-la-vida-vegetal-a-la-terra/noticia/2821149/#.Wgwmtfad0_M.facebook

Curs en anglès destinat a estudiants de secundària amb l’objectiu d’introduir l’arquitectura i la geografia urbana. Consta de set presentacions PowerPoint amb diverses activitats, tant al voltant de problemàtiques ambientals com de l’evolució estètica i cultural de les construccions a llarg de la història.

L’Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l’actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

http://ejatlas.org/

Web en francès de caràcter científic que té l’objectiu de compartir el saber i l’ensenyament de la ciència geogràfica. Trobareu gran quantitat de recursos classificats per nivells (primaria, secundaria, universitat), monografies, articles, etc…Interessant pestanya de vocabulari i nocions generals geogràfiques.

http://geoconfluences.ens-lyon.fr/

 

Web creada per un grup de joves especialistes en l’àmbit de les Relacions Internacionals i altres disciplines, entre elles la Geografia, on trobarem articles en format radiofònic i video d’anàlisi internacional.  http://elordenmundial.com/

 Programa per capítols creat per TV3 que vol fomentar la reflexió i el debat sobre activitats que poden millorar la societat i el món. Cada capítol tracta sobre un tema concret, on els protagonistes de projectes concrets sobre el terreny expliquen quins problemes tenen i què fan per superar-los.  (30′ aprox.)

http://blogs.tv3.cat/latituds

logo_observatori_paisatgeProjecte que pretén contribuir a l’actualització dels coneixements de l’alumnat d’ESO sobre la ciutat i el territori de la Catalunya actual i promoure la sensibilització envers el paisatge, com a component important del patrimoni natural i cultural del nostre país. De les 12 imatges proposades, es plantegen una sèrie d’activitats d’observació, anàlisi i reflexió del paisatge.

http://catpaisatge.net/educacio/index.php

ara.catGaleria de 50 imatges que pretenen ser una mostra de la diversitat de paisatges que es poden trobar a Catalunya. És una selecció  que ha fet la secció ARA Mirades, a partir de les 135 tipologies de paisatge que ha codificat l’Observatori del Paisatge.  Acompanya a cada imatge una identificació i una petita explicació de la tipologia de paisatge.

http://mirades.ara.cat/paisatges/

youtubeReportatge sobre l’illa de Migingo, una petita illa de la mida d’un camp de futbol, situada al mig del Llac Victòria. El reportatge pretén fer una reflexió de com l’home pot impactar sobre l’ecosistema. L’illa de Migingo, avui disputada entre Uganda i Kènia, va ser colonitzada pels britànics. La introducció de la perca del Nil ara fa uns 70 anys va provocar a la zona nombrosos canvis econòmics, socials, demogràfics… que ara es sumen als canvis climàtics. (5’46”)

https://www.youtube.com/watch?v=cOkn0M7R7FQ

icgcEina senzilla que mostra, amb un sol impacte visual, les transformacions geogràfiques del territori. En moure el ratolí per la pantalla, es visualitza una àrea circular on és mostra com era l’any 1945 (o 1956 a escollir). Amb aquest funcionament s’evidencien amb detall les transformacions geogràfiques de l’indret. És un recurs de fàcil ús; a la part superior dreta de la pantalla, uns botons permeten canviar l’ordre del fons i l’any de visualització.

http://betaserver.icgc.cat/visor/catalunya_ull_del_temps.html#15/41.4121/2.2201

icgcMaterial fotogràfic que permet comparar el territori català en tres moments diferents: 1945-46, 1956-57 i l’actualitat. Un cercador permet situar-se en l’indret escollit i comparar de manera simultània entre les imatges de les primeres fotografies aèries realitzades a Catalunya els anys 1945-46, les realitzades en el segon vol al 1956-57 i les actuals. És una eina eficaç per l’anàlisi dels canvis d’usos del sòl en els darrers setanta anys.

http://betaportal.icgc.cat/canurb/cathistoric.html

índex

Fantàstiques imatges aèries de la serralada de l’Himàlaia obtingudes gràcies a les tecnologies de filmació més avançades. El vídeo mostra, amb gran resolució, imatges de la ciutat de Katmandú, grans saltants d’aigua, zones boscoses i abruptes i les muntanyes més verticals de l’Himàlaia amb cims emblemàtics com l’Everest, l’Ama Dablam i el Lhotse. (2’29”)

https://vimeo.com/121045965

logo-tv3El Qiang té 12 anys i és de l’ètnia lisu, viu en un poblet de les muntanyes de la província de Yunnan, a la vora del riu Nu. Per anar a l’escola ha de travessar el riu per una zona de corrents forts on no hi ha cap pont, però aquesta gent ha trobat una manera enginyosa de travessar-lo, tot i que és una mica arriscada. 25 min.

 

http://www.ccma.cat/tv3/camins-perillosos-escola/

índexBanc d’imatges. El web de Yan Arthus-Bertrand, fotògraf francès, conté fantàstiques imatges d’arreu del món que es poden descarregar gratuïtament. L’objectiu de la seva càmera captura imatges de gran bellesa i sensibilitat tant pel que fa a a les persones com per a problemes mediambientals.

http://www.yannarthusbertrand.org/es

atlas justiceAquest atles pretén fer més visibles els impactes que generen els projectes miners, les grans preses, les plantacions, el fracking o les incineradores, i les injustícies  que provoquen les seves activitats. L’atles recull les narracions de comunitats de tot el món, en lluita per aquestes injustícies. Vol ser també una plataforma de connexió per trobar altres grups que treballen pel mateix tema.

http://www.ejatlas.org/

arcLa pàgina web de l’exposició itinerant ATRAPATS AL GEL permet fer una visita virtual a l’exposició. Aquesta “visita virtual” es complementa amb un dossier per a l’alumne preparat a tal efecte, del qual se’n poden aprofitar els apartats específics de la matèria. La pàgina conté vídeos, fotografies, biografies, referències bibliogràfiques, enllaços web, dossier per al professorat, dossier per a l’alumnat, tallers per fer a l’aula, que permeten un apropament al món Antàrtic.

http://apliense.xtec.cat/arc/node/886

arcA partir de mitjans audiovisuals, en aquest cas amb la visualització d’un vídeo de la sèrie “el Paisatge favorit de Catalunya”, l’alumnat s’endinsarà en l’estudi del concepte de paisatge així com en l’aproximació i identificació al paisatge humanitzat. A partir de la visualització de l’episodi d’aquesta sèrie de TV3, l’alumnat haurà de respondre una sèrie de qüestions per acabar realitzant una fotografia del seu paisatge més proper i identificar perquè es tracta d’un paisatge natural o modificat per l’ésser humà.

http://apliense.xtec.cat/arc/node/934

arcA partir de la informació de climes i paisatges que l’alumnat trobarà en un apartat de recursos de l’XTEC haurà de relacionar en l’activitat, diferents imatges de paisatges amb el seu clima corresponent. A més a més, haurà de completar les característiques climàtiques de cada paisatge; temperatures, precipitacions i la localització. Es tracta de crear un document word amb les fitxes de 9 dels paisatges climàtics més representatius del planeta.

http://apliense.xtec.cat/arc/node/974

arcL’alumnat treballarà la diversitat climàtica a través de dos eixos, la circulació atmosfèrica i la classificació dels diferents climes que puguem trobar al món. Es plantejaran diferents activitats (comentari de videos, treball amb el diccionari d’anglès, anàlisi de mapes, presentació amb format digital), totes força independents entre si, per la qual cosa el professorat podrà escollir aquelles que li semblin més adients al grup classe

http://apliense.xtec.cat/arc/node/1167

arcA través de la realització de dues activitats interactives (JClic) l’alumnat respondrà a una sèrie de qüestions sobre el relleu terrestre i marítim del món i del continent europeu. El navegador interactiu JClic permet el recompte de les respostes encertades, les quals seran anotades per l’alumnat en un full de registre.

http://apliense.xtec.cat/arc/node/1372

arcLa proposta se centra en completar un mapa conceptual a partir de les característiques de la geografia del continent asiàtic atenent a la informació facilitada per la Viquipèdia. L’activitat es complementa amb la resposta a una sèrie de preguntes sobre les característiques del relleu asiàtic, la localització en un mapa mut d’un seguit d’indrets físics, i la realització de dues recerques a Internet relacionades amb el mar d’Aral (visionat d’un fragment de vídeo) i l’Everest.

http://apliense.xtec.cat/arc/node/1373

arcLa proposta se centra en construir una presentació de diapositives (Power Point) amb 5 llocs geogràfics del continent. De cada lloc seleccionat cal incloure la identificació de les seves característiques, la seva localització i fotografies dels seus paisatges més emblemàtics, amb la inclusió d’una fotografia de satèl·lit. Finalment es treballa la definició de conceptes, la identificació de problemàtiques geogràfiques d’aquest entorn i el treball d’un mapa mut.

http://apliense.xtec.cat/arc/node/1489

arcAquesta proposta integra dues seqüències de treball en grup per apropar-se al relleu del continent americà. La primera aconsella la pràctica de mapes flash interactius per passar després a fixar dos itineraris amb Google maps i cercar quines unitats de relleu del continent travessen. La segona fomenta la recerca a Google maps o Google Earth per tal d’identificar imatges satèl·lit que s’han captat amb aquests recursos. A continuació es completa la proposta amb el visionat d’un vídeo sobre el qual cal respondre una sèrie de preguntes.

http://apliense.xtec.cat/arc/node/1490

arcLa proposta treballa el relleu d’Espanya i Catalunya a través de mapes flash interactius, la identificació de paisatges d’Espanya, el visionat d’un vídeo per poder observar l’aspecte del relleu català des de l’aire i la lectura d’un article de La Vanguardia sobre les riuades a Catalunya del novembre del 1982. Al voltant d’aquests recursos es proposen preguntes per respondre i petites recerques.

http://apliense.xtec.cat/arc/node/1492

Recursos educatius que treballen l’ecologia de la posidònia i dels ecosistemes que forma, així com les amenaces ambientals que pateixen aquests ecosistemes. Adreçat a diversos nivells educatius.  Consta de tres PDF: un per l’alumnat (versions en  català, castellà, francès i àrab), una guia didàctica i un quadern pel professorat.

pdf_alumnat_cat, pdf_alumnat_castpdf_alumnat_frapdf_alumnat_àrabpdf_quadern_professorat, pdf_guia_didàctica

 

arcLa proposta es compon de quatre activitats del recurs “Els prats submarins de posidònia” de la web del Departament de Territori i Sostenibilitat -una és d’ampliació i una altra d’aprofundiment-. Permeten conèixer la costa catalana, la seva evolució al llarg del temps, els coneixements tradicionals i la complexitat de la gestió del medi litoral, utilitzant la posidònia com a fil conductor.

http://apliense.xtec.cat/arc/node/623

arcAquesta activitat és una de les propostes didàctiques que fa el CERES sobre l’Atles de la nova ruralitat. Planteja fer una sortida al camp i dóna pautes molt detallades per fer l’observació d’un paisatge agrari, diferenciant els elements abiòtics, biòtics i antròpics i classificant-los segons diverses tipologies. També fa propostes per a la preparació de la sortida i activitats posteriors de síntesi i comunicació dels resultats de l’observació. Acaba amb activitats d’ampliació.

http://apliense.xtec.cat/arc/node/646

arcL’alumnat, a partir de la informació que trobarà a una pàgina web (definicions, planisferis, mapes conceptuals, imatges…) ha de resoldre les activitats d’una fitxa de treball. Les activitats són d’observació, anàlisi, identificació, interpretació, classificació i lectura comprensiva.

http://apliense.xtec.cat/arc/node/29166

arcEls/les alumnes hauran de localitzar en un mapa la Catalunya humida i la Catalunya seca, faran un esquema de les característiques dels principals paisatges agraris catalans, relacionaran imatges amb informacions, situaran diversos elements dels paisatges en un mapa i coneixeran a partir d’una notícia quines previsions de futur hi ha pel que fa al clima i les possibles conseqüències que se’n poden derivar.

http://apliense.xtec.cat/arc/node/29445

flas geoPàgina del Ministerio de Educación y Ciencia. Tracta sobre diferents temes geogràfics estructurats en 4 apartats:  ¿Dónde están situadas? (comunitats autònomes i províncies), ¿Cómo se hace?  (procediments per elaborar diferents tipus de gràfics, piràmides d’edat, climogrames, mapes de coropletes), Geografía Física (relleu, clima, rius de la península Ibèrica) i Población.

http://ntic.educacion.es/w3/recursos/secundaria/sociales/geografia/

Repassa conceptes relacionats amb l’activitat econòmica (sectors, l’oferta i la demanda, diferències entre població activa i població passiva, etc) Fa èmfasi especialment a alguns aspectes de l’agricultura: tipus d’activitats agràries, paisatges agraris, localització de determinats conreus a Espanya i a Catalunya…

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/aeconomi/jclic/aeconomi.jclic.zip&lang=ca&title=Activitats+econ%F2miques:+el+sector+primari

logoRTVEesA Txernòbil, 22 anys després de la catàstrofe nuclear, encara viu gent a la zona d’exclusió. Un equip científic fa un estudi comparatiu dels efectes que està produint la radiació  a l’ADN dels nens.  (1′ 40″)

http://www.rtve.es/alacarta/videos/ucrania/mas-20-anos-despues-sigue-viviendo-gente-chernobil/182722/