Natura tecnologia i societat
Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, i Jorge Olcina Cantos, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d’Alacant i president de l’Associació Espanyola de Geografia, publiquen a El Confidencial un article titulat “Por qué debe interesarte la geografía si te preocupa la crisis climática“.
Es tracta d’una interessant reflexió sobre com el coneixement geogràfic podria reduir la nostra exposició al risc davant la crisi climàtica i permetria un millor aprofitament dels recursos naturals.
El podeu llegir aquí.
El web d’IRIS (Incorporated Research Institutions for Seismology) ofereix una selecció de programes per monitoritzar i explorar terratrèmols, material educatiu per a parlar del tema a classe (animacions, softwares educatius, etc) i altres productes divulgatius i pedagògics.
Els objectius d’IRIS son, entre altres, facilitar la investigació de fonts sísmiques i propietats de la Terra mitjançant mètodes sísmics i altres mètodes geofísics; promoure l’intercanvi de dades i coneixements sísmics i d’altres geofísics mitjançant l’ús d’estàndards per a operacions de xarxa i formats de dades, i mitjançant la consecució de polítiques d’accés a dades gratuït i sense restriccions; fomentar la cooperació entre membres d’IRIS, afiliats i altres organitzacions per tal d’avançar en la investigació i l’educació sismològiques, ampliar la diversitat de la plantilla de geociències, i millorar l’alfabetització en ciències de la Terra en el públic en general.
https://www.iris.edu/hq/programs/epo
El relleu és un element important del mapa. Ens ajuda a comprendre el territori i ens possibilita navegar el mapa de manera eficient. Més enllà del propi mapa, el pendent i l’orientació de les muntanyes determina aspectes físics com la vegetació, humitat, grau d’insolació, etc. I també d’altres aspectes humans com la urbanització, el traçat de les vies de comunicació, etc.
“Relleu i ombra” és una eina que permet analitzar aspectes relatius al relleu del territori en temps real, interactuant des del navegador web. Gràficament aquest prototip permet determinar les àrees planes i les escarpades (o amb un determinat pendent), determinar les vessants solanes o obagues (o amb una determinada orientació), i acolorir les ombres de muntanya.
El servidor SatCat, una iniciativa pionera a l’estat espanyol, dóna accés a un banc històric d’imatges del territori català preses pels satèl·lits Landsat entre l’any 1972 i l’actualitat.
Els últims anys, GRUMETS (el (Grup de Recerca Mètodes i Aplicacions en Teledetecció i Sistemes d’Informació Geogràfica) ha estat ordenant i carregant al servidor totes les imatges de Catalunya provinents del satèl·lit més important del món per la observació de la Terra a escala detallada, el Landsat. El seu objectiu ha estat oferir al món, i de forma gratuïta, tota aquesta informació. Amb aquesta iniciativa, SatCat ha atrapat el vertiginós ritme d’incorporació de dades que proporciona aquest satèl·lit de cobertura mundial i ha contribuït al que s’anomena “la revolució petapíxel” que ofereix la teledetecció, on els científics treballen amb milers de bilions de píxels, la quantitat de dades més gran que la humanitat ha tingut mai sobre cap tema.
El servidor SatCat proporciona imatges històriques i recents, coherents entre elles i fàcilment comparables. Això permet visualitzar els canvis sobre una mateixa zona com si fossin una pel·lícula. Així mateix, està preparat perquè els seus usuaris es puguin descarregar imatges per al seu ús professional en teledetecció. Totes les imatges es poden veure tant en color natural, com en fals color (on s’aprecien més detalls que en una foto convencional) i s’hi pot “viatjar” amb les eines convencionals de zoom, desplaçament, etc. A més, cada escena porta les seves metadades (informació tècnica completa de data, hora, característiques del sensor, etc) estandarditzades.
http://www.opengis.uab.cat/wms/satcat/
Ventusky és una aplicació desenvolupada per InMeteo, una empresa meteorològica txeca amb seu a Pilsen que centren la seva tasca en la predicció del temps i la visualització de dades meteorològiques. El seu portal, creat el 2006, és un dels que rep més visites de la República Txeca.
Aquesta aplicació mostra dades meteorològiques de tot el món i permet controlar el desenvolupament meteorològic de qualsevol lloc de la terra.
La meteorologia és un sistema interdependent. Per exemple, un huracà a l’Atlàntic té la capacitat d’influir en la distribució de les formacions de pressió a Europa. L’aplicació Ventusky permet il·lustrar la interdependència de tot el sistema, mostrant el desenvolupament de la pressió, el vent, la nuvolositat, les precipitacions i la temperatura al mapa.
Geòlegs.cat és un grup de geòlegs apassionats per l’ensenyament i la divulgació de la Geologia i les Ciències de la Terra. Treballen sobretot a la Universitat de Barcelona, al departament de Didàctica de les Ciències Experimentals, formant als futurs professors en l’art de l’ensenyament de les Ciències en general i les Ciències de la Terra en particular. Al seu web, a l’apartat de ‘Recursos didàctics’ hi podem trobar un recull d’enllaços a pàgines web i recursos gratuïts dirigits tant a científics de professió, com a mestres i professors o aficionats i curiosos per les Ciències de la Terra i de l’Espai.
https://www.geoleg.cat/index.php/que-oferim/recursos-didactics
L’any 2017 els creuers de luxe d’una sola companyia van emetre 10 vegades més d’òxids de sofre que els 260 milions de cotxes que hi havia a Europa. Els ports de Barcelona, Palma i Venècia són els més afectats per la contaminació dels creuers. https://www.ccma.cat/324/una-sola-empresa-de-creuers-emet-mes-oxids-de-sofre-que-tots-els-cotxes-deuropa/noticia/2928810/#.XhHQrGqS_As.twitter
La mitjana de consum d’aigua per cada habitant d’Espanya és de 132 litres. De fet, per posar una rentadora s’utilitzen entre 60 i 100 l; per un rentaplats entre 18 i 50 l (inclús 100 l si es fa a mà). Entre les Comunitats Autònomes, Castella i Lleó i València són les que més aigua gasten. Tanmateix, en l’última dècada, el consum d’aigua per habitant ha disminuït de manera notòria. https://www.geografiainfinita.com/2017/11/este-es-el-mapa-interactivo-del-consumo-de-agua-en-espana/?utm_source=blogsterapp&utm_medium=twitter
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha creat un visor comparatiu entre les imatges de les zones afectades per les fortes pluges dels dies 22 i 23 d’octubre i les obtingudes al maig-juny del 2018. https://visors.icgc.cat/riuades/#11/41.2657/1.0993
Aquest inici de setmana es podrà observar un fenomen especial de la fase plena de la lluna, la superlluna, la qual es veurà un 14% més gran i un 30% més brillant.
https://catalunyadiari.com/catalunya-meteo/superlluna-febrer-2019
En el marc de la Conferència de Polònia, recuperem una entrevista de Lídia Heredia a Manola Brunet, presidenta de la Comissió de Climatologia de l’Organització Meteorològica Mundial.
La ponència es realitzarà el proper 21 de novembre de 18:30 a 20:30 a la seu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Després del pas de l’huracà ‘Leslie’, és una bona oportunitat per aprofundir en aquests tipus de fenòmens meteorològics, des de la formació fins a com es categoritzen.
https://spaceplace.nasa.gov/hurricanes/sp/
Entrevista a Martí Boada, doctor en Ciències Ambientals i consultor de la UNESCO, on aborda temes com la sostenibilitat, la Cimera de París i reflexiona sobre les conductes individuals.
https://www.ara.cat/societat/MARTIBOADA-Sostenible-posis-gallina-cassola_0_1921607866.html
Dossier que tracta el per què dels incendis forestals a Catalunya repassant diversos punts clau de la proliferació d’aquests. Inclou un mapa interactiu dels diversos incendis, registrats pels bombers, que hi ha hagut a Catalunya.
De la mà d
el doctor Martí Boada, el programa ‘Boscos’ de TV3 fa un repàs a les diferents tipologies de bosc que es troben a Catalunya.
https://www.youtube.com/channel/UCluY1UK0tCev1015_MQtuYw/featured
Atles mundial de
la desertificació amb l’objectiu de repensar la desgradació de la terra i la gestió sostenile d’aquesta.
Mapa que mostra les hores d’activitat de pesca a les costes de la Península Ibèrica. En ell s’observa la intensitat pesquera, fet que mostra l’alta activitat en algunes àrees.
L’ICGC ha posat en marxa una nova aplicació web, el Comparador Històric del Territori, que permet explorar l’evolució de qualsevol punt de Catalunya des de 1945 fins a l’actualitat. Un dels aspectes destacats és l’opció de crear un gif d’una àrea determinada per veure’n l’evolució animada al llarg del temps.
https://betaportal.icgc.cat/comparador-gificador/#15/42.1738/1.3162
Interactiu que permet observar els canvis de temperatura del planeta Terra per períodes de 4 anys, des de 1880 fins al 2000, gràcies a les dades captades per la NASA.
La reintroducció dels llops al parc nacional de Yellowstone, als Estats Units, després de 70 anys d’absència, va suposar una autèntica cascada tròfica, fins al punt que va canviar, inclús, el comportaments dels rius.
La NASA, a partir de l’observació continuada de satèl·lits a la superfície de la Terra, ha fet públics uns vídeos que mostren com ha evolucionat la vida al nostre planeta des de 1997.
Excel·lent recurs on entendre i aprendre el concepte de canvi climàtic. Al final proposa una activitat de presentació a partir dels continguts donats.
Mapa mundi interactivo en el que visualizar Riesgos naturales (terremotos, erupciones volcánicas, inundaciones, sequías y ciclones), Densidad de población (2015) i el IDH (2014)
Recurs que tracta sobre els aspectes i eines bàsiques a entendre i saber utilitzar per comprendre el relleu.
Recurs didàctic orientat a incorporar les tecnologies dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) a l’educació amb la finalitat de millorar els aprenentatges dels alumnes, especialment en Geografia.
Curs en anglès destinat a estudiants de secundària amb l’objectiu d’introduir l’arquitectura i la geografia urbana. Consta de set presentacions PowerPoint amb diverses activitats, tant al voltant de problemàtiques ambientals com de l’evolució estètica i cultural de les construccions a llarg de la història.
L’Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l’actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.
Mapes creats per Global Footprint Network on es reflecteixen, a escala mundial, diferents paràmetres relacionats amb la petjada ecològica. La petjada ecològica és l’única mesura que ens indica quanta natura tenim i quanta naturalesa utilitzem.
http://www.footprintnetwork.org/content/documents/ecological_footprint_nations/ecological.html
Calculadora de la petjada ecològica (ecological footprint). Si tothom consumís els recursos que jo consumeixo i produís les deixalles que jo produeixo, quants planetes Terra necessitaríem?
Calculadora de la petjada ecològica (ecological footprint). Si tothom consumís els recursos que jo consumeixo i produís les deixalles que jo produeixo, quants planetes Terra necessitaríem? https://www.greencred.me/footprintcalculator/
Web en francès de caràcter científic que té l’objectiu de compartir el saber i l’ensenyament de la ciència geogràfica. Trobareu gran quantitat de recursos classificats per nivells (primaria, secundaria, universitat), monografies, articles, etc…Interessant pestanya de vocabulari i nocions generals geogràfiques.
http://geoconfluences.ens-lyon.fr/
Web creada per un grup de joves especialistes en l’àmbit de les Relacions Internacionals i altres disciplines, entre elles la Geografia, on trobarem articles en format radiofònic i video d’anàlisi internacional. http://elordenmundial.com/
Programa per capítols creat per TV3 que vol fomentar la reflexió i el debat sobre activitats que poden millorar la societat i el món. Cada capítol tracta sobre un tema concret, on els protagonistes de projectes concrets sobre el terreny expliquen quins problemes tenen i què fan per superar-los. (30′ aprox.)
Estadístiques mundials en directe de la població, dels governs, de l’economia, de la societat, dels mitjans de comunicació, del medi ambient, de l’alimentació, de …
Projecte que pretén contribuir a l’actualització dels coneixements de l’alumnat d’ESO sobre la ciutat i el territori de la Catalunya actual i promoure la sensibilització envers el paisatge, com a component important del patrimoni natural i cultural del nostre país. De les 12 imatges proposades, es plantegen una sèrie d’activitats d’observació, anàlisi i reflexió del paisatge.
Galeria de 50 imatges que pretenen ser una mostra de la diversitat de paisatges que es poden trobar a Catalunya. És una selecció que ha fet la secció ARA Mirades, a partir de les 135 tipologies de paisatge que ha codificat l’Observatori del Paisatge. Acompanya a cada imatge una identificació i una petita explicació de la tipologia de paisatge.
Reportatge sobre l’illa de Migingo, una petita illa de la mida d’un camp de futbol, situada al mig del Llac Victòria. El reportatge pretén fer una reflexió de com l’home pot impactar sobre l’ecosistema. L’illa de Migingo, avui disputada entre Uganda i Kènia, va ser colonitzada pels britànics. La introducció de la perca del Nil ara fa uns 70 anys va provocar a la zona nombrosos canvis econòmics, socials, demogràfics… que ara es sumen als canvis climàtics. (5’46”)
Eina senzilla que mostra, amb un sol impacte visual, les transformacions geogràfiques del territori. En moure el ratolí per la pantalla, es visualitza una àrea circular on és mostra com era l’any 1945 (o 1956 a escollir). Amb aquest funcionament s’evidencien amb detall les transformacions geogràfiques de l’indret. És un recurs de fàcil ús; a la part superior dreta de la pantalla, uns botons permeten canviar l’ordre del fons i l’any de visualització.
http://betaserver.icgc.cat/visor/catalunya_ull_del_temps.html#15/41.4121/2.2201
Material fotogràfic que permet comparar el territori català en tres moments diferents: 1945-46, 1956-57 i l’actualitat. Un cercador permet situar-se en l’indret escollit i comparar de manera simultània entre les imatges de les primeres fotografies aèries realitzades a Catalunya els anys 1945-46, les realitzades en el segon vol al 1956-57 i les actuals. És una eina eficaç per l’anàlisi dels canvis d’usos del sòl en els darrers setanta anys.
Pàgina d’imatges panoràmiques interactives de gran resolució. És una galeria on es poden trobar vistes panoràmiques dels llocs més diversos, des del Pol Nord a grans ciutats.
Fantàstiques imatges aèries de la serralada de l’Himàlaia obtingudes gràcies a les tecnologies de filmació més avançades. El vídeo mostra, amb gran resolució, imatges de la ciutat de Katmandú, grans saltants d’aigua, zones boscoses i abruptes i les muntanyes més verticals de l’Himàlaia amb cims emblemàtics com l’Everest, l’Ama Dablam i el Lhotse. (2’29”)
Article on s’esmenten vuit zones del planeta on l’aigua és font de conflicte.
https://www.veoverde.com/2014/02/la-guerra-del-agua-presente-en-8-conflictos/
El Qiang té 12 anys i és de l’ètnia lisu, viu en un poblet de les muntanyes de la província de Yunnan, a la vora del riu Nu. Per anar a l’escola ha de travessar el riu per una zona de corrents forts on no hi ha cap pont, però aquesta gent ha trobat una manera enginyosa de travessar-lo, tot i que és una mica arriscada. 25 min.
Blog d’un professor amb material divers sobre geografia física i humana, per a batxillerat.
Blog d’Història i Geografia. Glosari de termes geogràfics i proves de la selectivitat.
Blog del profesor Juanjo Morales sobre Geografia i Història a l’ESO. Apunts i material sobre tots els temes dels quatre cursos de secundària.
Banc d’imatges geològiques. L’àlbum està organitzat en trenta apartats que facilita la cerca d’imatges.
Banc d’imatges. El web de Yan Arthus-Bertrand, fotògraf francès, conté fantàstiques imatges d’arreu del món que es poden descarregar gratuïtament. L’objectiu de la seva càmera captura imatges de gran bellesa i sensibilitat tant pel que fa a a les persones com per a problemes mediambientals.
Cartoteca digital de l’Académie d’Aix-Marseille. Disposa de planisferis, mapes per continents, mapes per regions… De cada territori presenta mapes muts en diferents versions (amb xarxa hidrogràfica, amb divisions administratives, amb nuclis urbans…). Permet descarregar el mapa en diferents formats, molt apropiats per imprimir.
Aquest atles pretén fer més visibles els impactes que generen els projectes miners, les grans preses, les plantacions, el fracking o les incineradores, i les injustícies que provoquen les seves activitats. L’atles recull les narracions de comunitats de tot el món, en lluita per aquestes injustícies. Vol ser també una plataforma de connexió per trobar altres grups que treballen pel mateix tema.
Vídeo on es sintetitza l’evolució de l’explotació pesquera a Europa, els riscos que comporta i els plans d’actuació des de la Unió Europea per subsanar-los. (3′ 17”)
http://www.youtube.com/watch?v=xyzffX24Dho
Presenta diferents temàtiques mediambientals i ofereix diversos enllaços per poder aprofundir en temes com les crisis alimentàries, la sobirania alimentària, el comerç internacional, el deute ecològic, etc.
Imatges sobre el canvi climàtic. Galeria de fotos on es perceben els canvis a partir de la comparació de dues fotografies preses en pocs anys de diferència. Estan classificades segons els ítems de ciutats, esdeveniments extrems, gel, impacte humà i vegetació.
Demostració de com poden afectar unes pluges sobre una intervenció dels éssers humans poc afortunada. (3′ 40″)
http://www.youtube.com/watch?v=EMRyvMaDffE&feature=player_embedded#at=170
Joc de localització de rius peninsulars i els seus afluents.
http://www.juegos-geograficos.com/juegos-geografia-Rios-de-Espana-_pageid126.html
Web de World Meteorological Organization. Information Centre. Informació sobre ciclons tropicals i fenòmens meteorològics extrems.
World Weather Information Service. Observacions, prediccions i dades climatològiques de diferents ciutats. Es clica el país desitjat i es poden seleccionar les ciutats que disposen d’observacions oficials.
Organitzat per apartats: Univers i Terra, Cartografia, Relleu, Clima, Hidrografia.
http://contenidos.educarex.es/mci/2004/35/Diccionario/diccionariovisua.html
Climogrames de tot el món. Estacions organitzades per països, amb les seves coordenades geogràfiques (latitud, longitud i altitud). Conté més de 3.500 estacions repartides per tot el món. 1996-2009. S.Rivas-Martínez & S.Rivas-Sáenz, Centro de Investigaciones Fitosociológicas.
http://pendientedemigracion.ucm.es/info/cif/plot/diagram.htm
Flashes de Geografia. Indica a partir d’una llegenda algunes espècies vegetals i permet situar-les sobre el mapa de la península ibèrica
http://ntic.educacion.es/w3/recursos/secundaria/sociales/geografia/distribucion_vegetacion.html
Flashes de Geografia. El règim dels rius de la península Ibèrica.
http://ntic.educacion.es/w3/recursos/secundaria/sociales/geografia/regimen_fluvial.html
Flash interactiu sobre els climes de la península Ibèrica.
http://ntic.educacion.es/w3/recursos/secundaria/sociales/geografia/climas.html
Flashes de Geografia. Procediment on s’explica pas a pas com confeccionar un climograma.
http://ntic.educacion.es/w3/recursos/secundaria/sociales/geografia/contenido_indice.html
Article de premsa de El País que tracta el tema de l’extracció de gas pissarra a partir del polèmic sistema del “fracking“.
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/03/16/actualidad/1363471123_789066.html
Article de premsa de El País sobre l’energia solar: la producció fotovoltaica a Espanya, la implantació de camps solars i l’evolució de la política espanyola en aquest camp.
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/03/actualidad/1365012737_419571.html
Article de la BBC sobre el gel de l’Antàrtida. Mesura del gel.
Article de la BBC sobre els volcans i els seus efectes mortals sobre la població.
Activitat sísmica i volcànica a El Hierro. Recursos de l’Instituto Geográfico Nacional: galeria de fotos, darrers terratrèmols, etc.
Què passa quan dues masses d’aire (fred i càlid) es troben? En aquest programa trobarem diversos exemples de fronts depressius amb concentració de vapor d’aigua. Processos d’evaporació, de condensació i de canvis tèrmics. (3′ 22″)
En aquest programa es mostra com s’elabora un mapa meteorològic i una previsió a curt i a mitjà termini (5 dies) a partir de les dades informàtiques de la xarxa Meteo Sat-Meteo France. Conceptes: depressió, anticicló, isòbara o front atmosfèric (3′ 34”).
Webquest destinada a facilitar la construcció d’un climograma i a la interpretació de les dades dels climogrames. Tanmateix ofereix els recursos i les eines necessàries per relacionar el climograma amb el tipus de clima i paisatge.
Proposta en format web que mostra continguts relacionats amb els climes temperats. A partir de mapes animats presenta els diferents tipus de climes temperats, així com les característiques dels mateixos. Disposa d’un bloc amb diferents activitats relacionades amb aquest climes i una avaluació. Conté material per al professorat en forma de solucionari.
La proposta es centra en treballar els climes càlids. Ofereix una avaluació inicial, fitxes resum amb els trets bàsics dels climes a estudiar així com la localització dels mateixos i els paisatges que generen.
A partir d’unes imatges on es pot apreciar l’evolució de 4 paisatges i l’anàlisi d’unes webs relacionades, l’alumnat ha de realitzar un pòster o un PowerPoint i presentar els motius de perquè han estat alterats posant en perill l’equilibri del planeta. També es demana la proposta de solucions.
La producció d’energia eòlica a nivell mundial i europeu.
http://geografiainfinita.com/2014/01/29/la-energia-eolica-en-el-mundo-europa-y-espana/
La pàgina web de l’exposició itinerant ATRAPATS AL GEL permet fer una visita virtual a l’exposició. Aquesta “visita virtual” es complementa amb un dossier per a l’alumne preparat a tal efecte, del qual se’n poden aprofitar els apartats específics de la matèria. La pàgina conté vídeos, fotografies, biografies, referències bibliogràfiques, enllaços web, dossier per al professorat, dossier per a l’alumnat, tallers per fer a l’aula, que permeten un apropament al món Antàrtic.
Treball amb l’enciclopèdia lliure en xarxa Viquipèdia per aproximar-nos a les característiques bàsiques del clima d’alta muntanya. Es pot complementar amb els enllaços de la pròpia definició a la Viquipèdia. S’inclou un senzill qüestionari sobre el clima d’alta muntanya.
A partir de mitjans audiovisuals, en aquest cas amb la visualització d’un vídeo de la sèrie “el Paisatge favorit de Catalunya”, l’alumnat s’endinsarà en l’estudi del concepte de paisatge així com en l’aproximació i identificació al paisatge humanitzat. A partir de la visualització de l’episodi d’aquesta sèrie de TV3, l’alumnat haurà de respondre una sèrie de qüestions per acabar realitzant una fotografia del seu paisatge més proper i identificar perquè es tracta d’un paisatge natural o modificat per l’ésser humà.
A partir de la informació de climes i paisatges que l’alumnat trobarà en un apartat de recursos de l’XTEC haurà de relacionar en l’activitat, diferents imatges de paisatges amb el seu clima corresponent. A més a més, haurà de completar les característiques climàtiques de cada paisatge; temperatures, precipitacions i la localització. Es tracta de crear un document word amb les fitxes de 9 dels paisatges climàtics més representatius del planeta.
L’alumnat aprendrà a què ens referim quan parlem del temps que fa, quins són els elements que hem de considerar quan el volem conèixer i on ens en podem informar. Realitzarà diverses activitats que li portaran a esbrinar quin temps feia el dia del seu naixement I quin temps està fent en aquell precís moment.
L’alumnat treballarà la diversitat climàtica a través de dos eixos, la circulació atmosfèrica i la classificació dels diferents climes que puguem trobar al món. Es plantejaran diferents activitats (comentari de videos, treball amb el diccionari d’anglès, anàlisi de mapes, presentació amb format digital), totes força independents entre si, per la qual cosa el professorat podrà escollir aquelles que li semblin més adients al grup classe
L’alumnat farà diverses activitats centrades en la diversitat climàtica de l’estat espanyol. Primer situarà les coordenades de la Península i dels arxipèlags, després intentarà esbrinar-ne les causes de la varietat, per acabar buscant informació sobre els climes a Espanya.
A través de la realització de dues activitats interactives (JClic) l’alumnat respondrà a una sèrie de qüestions sobre el relleu terrestre i marítim del món i del continent europeu. El navegador interactiu JClic permet el recompte de les respostes encertades, les quals seran anotades per l’alumnat en un full de registre.
La proposta se centra en completar un mapa conceptual a partir de les característiques de la geografia del continent asiàtic atenent a la informació facilitada per la Viquipèdia. L’activitat es complementa amb la resposta a una sèrie de preguntes sobre les característiques del relleu asiàtic, la localització en un mapa mut d’un seguit d’indrets físics, i la realització de dues recerques a Internet relacionades amb el mar d’Aral (visionat d’un fragment de vídeo) i l’Everest.
La proposta se centra en construir una presentació de diapositives (Power Point) amb 5 llocs geogràfics del continent. De cada lloc seleccionat cal incloure la identificació de les seves característiques, la seva localització i fotografies dels seus paisatges més emblemàtics, amb la inclusió d’una fotografia de satèl·lit. Finalment es treballa la definició de conceptes, la identificació de problemàtiques geogràfiques d’aquest entorn i el treball d’un mapa mut.
Aquesta proposta integra dues seqüències de treball en grup per apropar-se al relleu del continent americà. La primera aconsella la pràctica de mapes flash interactius per passar després a fixar dos itineraris amb Google maps i cercar quines unitats de relleu del continent travessen. La segona fomenta la recerca a Google maps o Google Earth per tal d’identificar imatges satèl·lit que s’han captat amb aquests recursos. A continuació es completa la proposta amb el visionat d’un vídeo sobre el qual cal respondre una sèrie de preguntes.
En aquesta proposta es demana conèixer les unitats de relleu terrestre i marítim d’Àfrica a partir de resoldre mapes flash, omplir un mapa mut i crear petits textos descriptius sobre la geografia del continent. Amb la informació creada i la cerca d’imatges a Internet cal crear un mural virtual.
La proposta treballa el relleu d’Espanya i Catalunya a través de mapes flash interactius, la identificació de paisatges d’Espanya, el visionat d’un vídeo per poder observar l’aspecte del relleu català des de l’aire i la lectura d’un article de La Vanguardia sobre les riuades a Catalunya del novembre del 1982. Al voltant d’aquests recursos es proposen preguntes per respondre i petites recerques.
L’alumnat estudiarà les dades climàtiques de quatre estacions catalanes, identificarà aquella que pertany a un tipus de clima diferent de les altres tres i les situarà en el mapa de Catalunya.
Mitjançant diverses activitats al voltant de la web del Servei Català de Meteorologia, l’alumnat aprendrà com saber en tot moment i des de qualsevol lloc quin és el temps que fa arreu de Catalunya.
Reportatge sobre una expedició de 5 dies que Greenpeace va portar a terme per l’oceà Àrtic. (7′ 42″)
Recursos educatius que treballen l’ecologia de la posidònia i dels ecosistemes que forma, així com les amenaces ambientals que pateixen aquests ecosistemes. Adreçat a diversos nivells educatius. Consta de tres PDF: un per l’alumnat (versions en català, castellà, francès i àrab), una guia didàctica i un quadern pel professorat.
pdf_alumnat_cat, pdf_alumnat_cast, pdf_alumnat_fra, pdf_alumnat_àrab, pdf_quadern_professorat, pdf_guia_didàctica
La proposta es compon de quatre activitats del recurs “Els prats submarins de posidònia” de la web del Departament de Territori i Sostenibilitat -una és d’ampliació i una altra d’aprofundiment-. Permeten conèixer la costa catalana, la seva evolució al llarg del temps, els coneixements tradicionals i la complexitat de la gestió del medi litoral, utilitzant la posidònia com a fil conductor.
Aquesta activitat és una de les propostes didàctiques que fa el CERES sobre l’Atles de la nova ruralitat. Planteja fer una sortida al camp i dóna pautes molt detallades per fer l’observació d’un paisatge agrari, diferenciant els elements abiòtics, biòtics i antròpics i classificant-los segons diverses tipologies. També fa propostes per a la preparació de la sortida i activitats posteriors de síntesi i comunicació dels resultats de l’observació. Acaba amb activitats d’ampliació.
L’alumnat, a partir de la informació que trobarà a una pàgina web (definicions, planisferis, mapes conceptuals, imatges…) ha de resoldre les activitats d’una fitxa de treball. Les activitats són d’observació, anàlisi, identificació, interpretació, classificació i lectura comprensiva.
L’alumnat, fent les activitats sobre els paisatges d’Europa, aprendrà lèxic buscant el significat en diccionaris digitals, veurà un vídeo sobre l’agricultura mediterrània i respondrà un qüestionari, llegirà textos, elaborarà un mapa seguint un model, organitzarà la informació en una taula, farà un resum i contestarà un test interactiu.
Els/les alumnes hauran de localitzar en un mapa la Catalunya humida i la Catalunya seca, faran un esquema de les característiques dels principals paisatges agraris catalans, relacionaran imatges amb informacions, situaran diversos elements dels paisatges en un mapa i coneixeran a partir d’una notícia quines previsions de futur hi ha pel que fa al clima i les possibles conseqüències que se’n poden derivar.
Comptador de població mundial.Pàgina del Ministerio de Educación y Ciencia. Tracta sobre diferents temes geogràfics estructurats en 4 apartats: ¿Dónde están situadas? (comunitats autònomes i províncies), ¿Cómo se hace? (procediments per elaborar diferents tipus de gràfics, piràmides d’edat, climogrames, mapes de coropletes), Geografía Física (relleu, clima, rius de la península Ibèrica) i Población.
http://ntic.educacion.es/w3/recursos/secundaria/sociales/geografia/
Web de la NASA amb molt material sobre el canvi climàtic: indicadors, causes, conseqüències, fotos, vídeos i animacions interactives.
Informació actualitzada dels satèl·lits de teledecció de la NASA. Permet seguir la trajectòria de cada satèl·lit d’observació de la Terra i orientar la perspectiva de visualització del satèl·lit amb el ratolí. També té enllaços a jocs i activitats interactives.
Joc de localització de rius i afluents a la península Ibèrica. Dóna puntuació.
Joc de localització d’illes i costes de la península Ibèrica. Dóna puntuació.
Consta de sis fitxes d’activitats que permeten comprendre els continguts conceptuals que fan referència al temps atmosfèric, el clima i als factors que el condicionen.
Pàgina interactiva sobre el vent: direcció, velocitat, escala Beaufort…
Paquets d’activitats per treballar aspectes físics del planeta: continents, oceans, climes i paisatges.
Repassa conceptes relacionats amb l’activitat econòmica (sectors, l’oferta i la demanda, diferències entre població activa i població passiva, etc) Fa èmfasi especialment a alguns aspectes de l’agricultura: tipus d’activitats agràries, paisatges agraris, localització de determinats conreus a Espanya i a Catalunya…
Activitats sobre las fonts d’energia renovables i no renovables per a la producció d’electricitat: centrals nuclears, tèrmiques, hidràuliques, solars, geotèrmiques, eòliques, mareomotriu i biomassa.
Activitats per repassar els processos de formació del relleu. S’hi poden treballar les parts de la Terra, la deriva continental, la tectònica de plaques, els processos de formació del relleu, tipus de volcans, terratrèmols, falles…
Animació sobre el funcionament global del clima. (3′ 52”)
Funcionament d’un cicló i dels seus derivats (tifons i huracans). Documental. (4′ 26″)
Comparació, a partir de diverses imatges (preses amb només quatre anys de separació) que mostren un alarmant empobriment d’algunes zones del fons marí del litoral català. Produït pel programa El medi ambient. (3′ 04″)
Web del Servei Meteorològic de Catalunya. Conté informacions sobre prediccions de temps, dades meteorològiques… Té un apartat de “Divulgació meteorològica” que és molt útil per estudiar conceptes generals del temps.
http://www.meteo.cat/servmet/index.html
A Txernòbil, 22 anys després de la catàstrofe nuclear, encara viu gent a la zona d’exclusió. Un equip científic fa un estudi comparatiu dels efectes que està produint la radiació a l’ADN dels nens. (1′ 40″)
Reportatge sobre la lluita per salvar els Aiguamolls de l’Empordà de la pressió urbanística (1976) i sobre com es va aconseguir la protecció dels Aiguamolls de l’Empordà (59′ 44″).
http://www.tv3.cat/videos/4793311/Entre-el-cel-i-la-terra-La-guerra-dels-Aiguamolls
Vídeo sobre les zones climàtiques de la terra elaborat per professors. (9′ 02″)
Resum del reportatge sobre la vida dels habitants al cor de la taigà siberiana. El documental segueix un caçador a través de les quatre estacions de l’any. (3′ 06″)
http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=49522&catid=2398
Reportatge sobre el patrimoni natural de la península Ibèrica. Recorregut per espais espanyols dignes de ser protegits: El Cañón de Río Lobos, les Bardenas Reales, el Pinar de Rodeno o Cabo Vilán. (25′ 35″)
http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-vinculo-con-la-tierra/vinculo-tierra-paisaje/617804/
Un terç de la producció mundial d’aliments, es llença abans d’arribar al plat. Des del peix que es llença al mar perquè viola les quotes de la UE a les verdures no seleccionades. És realment inevitable? (49′ 52″)
http://documentary.es/4674-el-escandalo-del-despilfarro-alimentario-ver-online
Europa genera prop de 50 milions de tones d’escombraries electròniques i bona part acaba en abocadors d’Àfrica i Àsia (42’15”).
http://www.rtve.es/noticias/20120606/portada-ciberbasura-sin-fronteras/533464.shtml
Document de TV3 sobre la destrucció de la selva i les noves colonitzacions. L’ús de les noves tecnologies (GPS) permet cartografiar i explorar espais de la selva Amazònica de la qual no es disposaven dades. (52′ 54″)
http://www.tv3.cat/videos/3907350
